Resultats de la cerca

Fou un dels migfondistes de referència a l’Estat en la dècada de 1930 i principi de la de 1940 Aconseguí dinou títols de campió de Catalunya cinc en 1500 m 1932, 1934, 1945, 1936, 1940, nou en 800 m 1933, 1934, 1936, 1940-45 i cinc en 400 m 1941-45 En el seu palmarès també hi destaquen onze títols estatals set en 800 m 1933, 1934, 1936, 1940-43, tres en 1500 m 1934, 1936, 1940 i un en 400 m 1941 Durant aquest període establí diversos rècords catalans i estatals en les tres distàncies i també en la milla, els 2000 m i els 4 × 800 m Competí pel Futbol Club Barcelona 1932-36, 1941, però també ho…

Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…

Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863

La seva afició a les bitlles el portà a estudiar-ne la història i la seva localització geogràfica a Catalunya El 1987 fundà el Bitlles Club la Cava-Guinardó ‘87, primer club de bitlles catalanes que es va inscriure a la federació catalana Participà en l’elaboració d’un reglament unificat per a Catalunya i creà la denominació de bitlles catalanes tradicionals Fou directiu de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1988-92 L’any 1996 publicà Bitlles i bitllots El 2002 fundà La Bitlla, centre de recerca i difusió de les bitlles catalanes que ha editat diversos quaderns divulgatius L’any 1997…

Es graduà batxiller en dret a la Universitat de Barcelona, el 1841 Collaborà als diaris barcelonins “El Vapor” 1835-37, El Constitucional 1840, “La Corona” 1843 i El Imparcial 1844 amb poemes malencònics, escèptics i pessimistes, signats amb les seves inicials o amb l’anagrama J Mines Semsa , una mostra dels quals fou publicada pòstumament per Milà i Fontanals, el 1851, al costat dels de Piferrer i de Carbó Substituí Piferrer com a crític teatral al Diario de Barcelona 1845

Deixeble a les classes de la Junta de Comerç de Barcelona, passà a la formació autodidàctica Assajà la litografia, art en el qual havia d’excellir Dibuixà i litografià els principals monuments de Barcelona i del Principat Projectà reunir en una obra el testimoni gràfic dels millors monuments artístics espanyols, acompanyats d’una descripció literària Pau Piferrer acceptà redactar el text i el 1839 començà a editar-se Recuerdos y bellezas de España Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep MQuadrado es repartiren els temes per regions a la mort de Piferrer 1848…

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Doctor en filosofia i lletres, és autor dels assaigs Vida y obra de Pablo Piferrer 1963, Entre la ciencia y la magia, Mariano Cubí 1969, Donde las Hurdes se llaman Cabrera 1964, Nuevas reflexiones sobre el lenguaje 1972, Gracias y desgracias de Castilla la Vieja 1976, etc

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

S'establí a Barcelona, on obrí un establiment tipogràfic 1861 que reuní al seu voltant els literats més notables de l’època Milà, Rubió i Ors, Mañé i Flaquer, Piferrer, etc , amb els quals fundà el 1849 la revista El Locomotor , transformada més tard en El |ncora Fou un dels primers editors d’obres de teatre en català, que assoliren una gran difusió F Soler, Briz, etc Des del 1879 milità en el partit conservador i fou en diverses ocasions regidor de Barcelona