Resultats de la cerca

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Foment Excursionista de Barcelona Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, ha estat instructor d’esquí i d’alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM Ha dirigit expedicions al Kurdistan 1973, Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, Saraghrar Hindu Kush, 1975 i 1977, i ha format part d’expedicions al Dhaulagiri Himàlaia, 1979, a l’Ama Dablam Himàlaia, 1981, a l’Ahaggar 1983 i a Grenlàndia 1985

Fou un dels primers a establir la litografia a València Publicà poesia humorística i de circumstàncies Himne al ferrocarril del Grau de València a Xàtiva , 1852 a la premsa valenciana, sobretot a El Rubí  1859-61, i escriví l’obra teatral en vers Un assunto de família 1863

En voleibol jugà al Medina de Barcelona dues temporades, proclamant-se una vegada campiona d’Espanya i arribant a ser internacional absoluta amb Espanya Posteriorment es passà a l’handbol i jugà vuit temporades a l’Atlético de Madrid 1972-79, equip amb el qual conquerí tres Lligues 1976, 1977, 1978 Acabà la seva trajectòria esportiva al Club Rancho de Castelldefels 1979-81, on guanyà una Copa de la Reina Va ser quaranta cops internacional amb la selecció espanyola i en fou la capitana durant vuit temporades Disputà un Mundial 1977 i fou medalla de plata als Jocs Mediterranis 1979 Fou nomenada…

Fill de Gaietà Cornet i Mas , es formà artísticament a l’Acadèmia Borrell, encara que seguí també, per tradició familiar, la carrera d’enginyer industrial, que exercí a La Maquinista Terrestre i Marítima Pertangué, vers 1897-98, quan conreava la pintura a l’oli, al grup prenoucentista El Rovell de l’Ou Publicà els seus primers dibuixos a L’Esquella de la Torratxa 1898, que deixà per incompatibilitat ideològica, i collaborà a La Veu de Catalunya Fou cofundador i director artístic del Cu-cut 1902-12, per al qual creà el famós ninot amb barretina, prototip del català realista i murri l’any 1904…

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

L’any 1999 fitxà pels Barcelona Dragons, procedent del Saint Louis Rams de la National Football League NFL Amb els Dragons aconseguí el subcampionat de la World Bowl jugant com a corredor En total concretà 14 touchdowns i recorregué 1021 iardes Realitzà la cursa més llarga de la història de la NFL Europe, amb 72 iardes

En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule de Sant Joan de les Abadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic

En la seva joventut fou nedador d’alta competició i participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956 Advocat de professió, començà a actuar els anys seixanta, i el 1967 va adoptar el nom artístic de Bud Spencer A la dècada següent es féu famós protagonitzant spaghetti-westerns Lo chiamavano Trinità,  1970 Fou també empresari en els rams del tèxtil i el transport aeri i el 2005 fou candidat sense ser elegit al Parlament italià per Forza Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi   

Publicà llibres de versos —que entronquen la tradició dels jocs florals amb la influència del noucentisme—, entre els quals destaquen Jovença 1948, Camins Poemes 1930-1940 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, integrat per trenta-cinc sonets, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, La jove malalta 1971, Serenors 1972 i Rams de claror 1974, un càntic espiritual amb evocacions maragallianes És autor de la biografia Llorenç Brunet L’home i l’artista 1973

El 1966 s’afilià al PCE Treballà en grans empreses de diversos rams de la indústria Afiliat a Comissions Obreres, el 1976 n'esdevingué membre del comitè de coordinació general, i el 1978 membre del secretariat El 1987 substituí Marcelino Camacho a la secretaria general de l’organització A mitjan anys noranta protagonitzà una dura pugna amb el sector més ortodox del sindicat, liderat pel mateix Camacho, que culminà amb la dimissió d’aquest de la presidència De la crisi en sortí reforçat Gutiérrez, més inclinat a la negociació que no pas a l’enfrontament amb el govern i la patronal…