Resultats de la cerca

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922 Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan Fou cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1935 Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors des del 1929, i després, durant la Guerra Civil de 1936-39, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l’obra El tractament actual de les fractures de guerra S’exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s’installà a Oxford…

Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader…

Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva total i plena…

Ha desenvolupat el gruix de la seva carrera a la modalitat de raspall, on ha estat el gran dominador durant la primera dècada del segle XXI Al seu palmarès figuren nou victòries al campionat individual de raspall 2000, 2002, 2004, 2005, 2007-11 i cinc al campionat de raspall per equips 1999, 2003, 2004, 2009 i 2011, entre d’altres Amb la Selecció Valenciana de Pilota va aconseguir el Campionat Mundial de llargues 2000 El 2007 fou escollit regidor del PSPV-PSOE a Oliva, la ciutat on resideix, càrrec que abandonà a les eleccions municipals del 2011

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà de l’escriptor i editor Maur Maria Boix i del poeta  Josep Maria Boix Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, n’ocupà la càtedra Consolat de Mar i en fou director del departament de sociologia Promotor i primer secretari general 1950-64 de l’ ICESB , publicà Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras 1964, Consideracions sobre l’objecte de la sociologia 1965, Estudios sobre la realidad social catalana 1966, Proceso de unificación del Derecho Marítimo 1966, L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana,…

Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix  Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton 1950 Fou fill seu el músic…

Es formà a l’Escola Massana S'ha especialitzat en la illustració de llibres infantils i ha obtingut, entre d’altres, els premis Janus Korczak Polònia, 1979, Apelles Mestres 1983 i Catalònia 1984 Ha illustrat texts propis i de Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, etc També ha estat collaboradora de “Cavall Fort” i ha realitzat sèries de dibuixos animats Entre els títols publicats, una bona part dels quals a l’estranger Anglaterra, Alemanya, EUA, Japó, etc, cal remarcar La lluna d’en Joan , L’aniversari , Raspall i Jo les volia Ultra la seva activitat com a dibuixant…