Resultats de la cerca

Competí representant el club de boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1968

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona, aconseguí el Campionat d’Espanya d’outrigger de quatre amb timoner 1929 i el d’outrigger de vuit amb timoner 1932, 1933

Considerat un dels pioners de la psicologia de l’esport a Espanya, és professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic del Departament d’Educació Física Fou un dels impulsors del primer Congrés de Psicologia de l’Esport 1986, president de l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport 1985-87 i primer president de la Federació Espanyola de Psicologia de l’Esport 1987-90 Coordinà el centre de càlcul de l’INEFC i fou subdirector d’investigació i postgrau És codirector del màster en Psicologia de l’esport i membre del Grup d’Investigació Social i Educativa en l’Activitat Física i l’Esport D’altra…

Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de Ramon Llull…

Es féu franciscà a la ciutat de Mallorca a instigació del seu amic Alfonso Rodríguez El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la causa lulliana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l’autor li fou imposat el silenci Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a la ciutat de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli Residí a Roma fins a la mort

Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678 Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i la direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell Morí essent només diaca i se'l considerà venerable

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya d’outrigger de vuit 1946

Ha competit amb el Club Ciclista Gavà, l’MSC Bikes i el Club 306 Premià de Dalt El 1998 es proclamà campió d’Espanya i del món júnior en competicions organitzades per la BikeTrial International Union BIU En categoria absoluta, el 2000 fou campió del món UCI, èxit que repetí posteriorment el 2004, dins de la categoria roda 26 Aconseguí, a més, tres Copes del Món 2000, 2006, 2007, dos Campionats d’Europa 2009, 2011, quatre d’Espanya 2000, 2001, 2004, 2009 i vuit de Catalunya 2000, 2001, 2004, 2005, 2006, 2008, 2009, 2010 En proves de la BIU fou també campió mundial 2005, 2006, 2008, 2010, 2011…

Ha combinat diferents disciplines d'esport i aventura Des de molt jove s'inicià en l'alpinisme i els esports de motor Entre el 2006, que ascendí el Kilimanjaro 5895 m, i el 2010, que assolí l’Everest 8848 m, completà el repte dels 7 cims, que consisteix a ascendir als cims més alts de cada continent, i es convertí en el segon alpinista català que havia assolit aquest objectiu Els altres cims foren l’Elbrus 5642 m, cim més alt d’Europa l’any 2007 l’Aconcagua 6959 m, el més alt de l’Amèrica del Sud el 2008 la piràmide Carstensz 4884 m, cim culminant d’Oceania el 2008 el Denali 6194…

Fou campió mundial en una categoria de taitxí d’estil yang tradicional 2006 És instructor al centre L’indret de Vic