Resultats de la cerca

Deixeble de Plutarc, a qui succeí 431-432 en la direcció de l’escola d’Atenes, tingué Procle per deixeble Féu un comentari crític a quatre llibres de la Metafísica d’Aristòtil, i deixà un comentari sobre Hermògenes

Fill de Demetri I de Síria Hagué de fer cara a les revoltes d’Antíoc VI i de Trifó En guerra contra els parts 139 aC, fou fet presoner d’aquests durant deu anys alliberat i amb llur ajuda, eliminà el seu germà Antíoc VIII i regnà fins el 125 aC, que Alexandre II el derrotà a Damasc

Fill de Seleuc IV, d’ostatge a Roma, li fou pres el tron pel seu oncle Antíoc IV i pel fill d’aquest, Antíoc V Havent retornat com a rei a Síria, intentà de subjugar els Macabeus i sufocà algunes revoltes del decadent reialme La seva política d’expansió ocasionà l’ajuda dels estats veïns al pretendent Alexandre I Balas, mentre Demetri era vençut i mort

Fill d’Antíoc VIII Amb l’ajuda d’Egipte s’imposà a Antíoc X i es repartí el reialme amb el seu germà Felip Intervingué a Judea a favor del partit fariseu contra els asmoneus Es barallà amb Felip els parts el feren presoner i morí en captivitat 87

Deixeble d’Asclepíades de Prusa, residí a Roma al temps d’August Fou el fundador de l’escola metòdica, oposada a l’empírica, la qual proposava la recerca de les causes de la malaltia en el mateix organisme Introduí la concepció dels communia , segons els quals les malalties poden explicar-se per l’excés o pel defecte de tonicitat i, doncs, per l’astringència o la dilatació dels porus dels teixits d’aquí que hom distingís entre remeis relaxants banys calents, sagnies, foments, etc i astringents aigua freda, foscor, herbes diverses, etc Tant els seus Libri periodici com les altres obres s’han…

És autor d’una crònica, en 18 llibres, que abraça des de la història mítica dels egipcis fins al 563 dC Aquesta obra, que exercí una gran influència en la cronografia bizantina i també en els pobles orientals i eslaus, és particularment valuosa pels elements populars i vulgaritzants que mostra

Format en l’hellenisme, es convertí al cristianisme i fou deixeble de Justí a Roma Antipagà violent, per influència del gnosticisme i de Marció caigué en l' encratisme Famós pel seu Logos contra els grecs i, sobretot, pel Diatèssaron , els seus escrits, esmentats per Eusebi de Cesarea, s’han perdut

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa

Autor d' Etiòpiques , novella en deu llibres que descriu les aventures de Teàgenes i Cariclea, en el marc d’una Etiòpia convencional, ha influït sobre la narrativa moderna