Resultats de la cerca

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt…

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Afavorí l’evangelització iniciada per sant Bonifaci, i el consagrà bisbe de Germània 723 En les lluites iconoclastes, resistí el longobard Luitprand i obtingué la donació de Sutri, primer nucli dels estats pontificis La seva festa se celebra el 13 de febrer

Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat

Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586

Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…

Fuster d’ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València 1861 la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent  i, posteriorment,  Lluc ,  Serra d’Or ,  Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau  i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També  fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés Internacional de la…

Ingressà a l’orde benedictí a Besalú 1744 Fou catedràtic de filosofia i teologia, i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles i, des del 1788, de Sant Cugat del Vallès El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum

Membre del Club d’Escacs SantGregori Guanyà diversos torneigs, destacant el Campionat de Catalunya individual 2004