Resultats de la cerca

Estudià les condicions d’especiació climàtica en els animals, la fauna de les illes de la Sonda, la psicologia animal i la filosofia natural Publicà més d’una vintena de llibres, alguns de traduïts a diverses llengües, com Das Prinzip geographischer Rassenkreise ‘El principi de la delimitació geogràfica de les races’, 1929, Evolution Above the Species Level 1947, Homo sapiens Vom Tier zum Halbgott ‘Homo sapiens De l’animal al semi-deu’, 1959, Biophilosophie 1968, Gedächtnis, Begriffsbildung und Planhandlugen bei Tieren ‘Memòria, formació de la idea i planificació en…

Inicià la seva activitat literària a Berlín, en alemany Chopin und Nietzsche, Homo Sapiens, De Profundis, etc Havent tornat a Polònia 1898, dirigí, a Cracòvia, la revista Życie , on exposà les seves teories sobre l’art pur Traduí al polonès les seves obres alemanyes i escriví, en polonès, drames Dla szczęścia , ‘Per la felicitat’, 1900 Taniec miłości i śmierci, 'La dansa de l’amor i de la mort’, 1901 Mściciel , ‘El venjador’, 1927, novelles Matka, 'La Mare’, 1902 Synowie ziemi, 'Els fills de la terra’, 1904 la trilogia Mocny człowiek, 'L’home poderós’, 1912-13, i altres obres…

L’any 2000 s’installà a Barcelona i començà fent classes al parc Sapiens de Montjuïc El 2006 s’especialitzà en taitxí guiat pel mestre Chen Bing Seguidament, el 2007 es fundà la Chen Xiaowang World Taiji Quan Association Spain, de la qual fou elegit president El mestre Chen Xiaowang el feu el seu deixeble, és a dir, representant de la 20a generació de l’estil txen del seu llinatge El 2008 seguí l’aprenentatge sota el guiatge del mestre Gianfranco Pace D’altra banda, fou el fundador del CE Chen Taichi Vida de Rubí, on imparteix classes de taitxí, txikung, kungfu i defensa personal

Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca 1944 i doctorat per la Complutense de Madrid, fou catedràtic de grec de les universitats de Barcelona 1951 i Complutense 1952 Investigà en el camp de la lingüística i la cultura clàssica en general President d’honor de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística , del Diccionario griego-español i de la collecció “Alma Mater” de clàssics grecs i llatins Publicà, entre d’altres, Introducción a Homero 1963,  Estudios de lingüística general 1969, Lingüística…

Doctorat en història per la Universitat d’Oxford 2002, és professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem S’especialitzà en història medieval i història militar, temàtica per la qual el 2011 rebé el premi Moncado pel conjunt dels seus articles Ha guanyat també el premi Polonsky a la creativitat i originalitat en humanitats de la Universitat Hebrea de Jerusalem 2009 i 2011 L’any 2014 publicà Sapiens A Brief History of Humankind , assaig sobre l’especificitat de l’ésser humà a partir de la confluència de factors biològics, culturals, tecnològics i simbòlics des d’una àmplia…

Trajectòria acadèmica Deixeble de Joan Mercader i Riba , participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres Secció d’Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973 Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim Els Padró d’Igualada 1642-1682 , dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral  Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII , que llegí el 1980 Des de l’any 1974 exercí com a…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 i en periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya 2001, feu estudis de política internacional al Birbeck College de Londres 2007 i de comunicació empresarial a ESADE 2008 Doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi  Josep Tarradellas 1899-1936 Dels orígens a la Guerra Civil  2012 Collabora en publicacions periòdiques Sàpiens , Descobrir , El País , Ara , etc i en programes de ràdio i televisió com a historiador i comentarista polític És autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu,…

Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala…

Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696 Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709 Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada Es retirà cap a l’any 1741 Era un músic de tècnica completa, com ho mostra la seva obra teòrica…

Nascuda al Barri Gòtic barceloní, escenari freqüent en les seves novelles, es llicencià en filosofia i lletres, especialitat història, i en filologia catalana, especialitat literatura, per la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment exercí la docència com a professora d’història i de llengua catalana durant dotze anys, després dels quals es dedicà a la creació literària   El 1997 publicà el seu primer llibre, la novella juvenil Qui és el penjat , gènere que, juntament amb l’infantil, ocupa una part important de la seva abundant producció literària…