Resultats de la cerca

Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller

D’infant fou escolà a la capella de música de la catedral de Sogorb Entre els seus primers mestres cal esmentar V Lacruz i el seu oncle Jaume Perpiñán Un cop acabats els estudis, exercí com a organista suplent a Sogorb El mestre de capella de la catedral de València, JB Guzmán, quedà admirat de les qualitats del jove Perpiñán i l’animà a ampliar els estudis musicals Després d’haver estudiat algun temps a València, el 1886 fou nomenat mestre de capella a Sogorb, càrrec que exercí la resta de la seva vida La seva producció musical és tota de tipus religiós…

Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València Féu amables escenes de pescadors i de l’Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s’ha perdut Té obra a l’església de Sant Miquel de Llíria, a la catedral de Sogorb, etc

Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822 Estudià amb Francesc Andreví Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral Autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa , a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets

Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració

Canonge bibliotecari de Toledo i bisbe de Sogorb 1591-97, dedicà els seus esforços d’historiador a la recerca, la compilació i l’estudi dels concilis hispànics dels temps dels gots i a la confecció de cronologies d’aquell període Mantingué correspondència amb humanistes del seu temps, com Antoni Agustí La seva collecció de llibres i manuscrits fou llegada a la seu de Sogorb Entre les seves nombroses obres, molt poques foren editades, destaquen les dedicades a la història de l’època dels gots, la història de Toledo i la història de la seu de Sogorb, a més…

Franciscà, doctor en teologia Confessor i conseller del rei Martí l’Humà, l’acompanyà a Sicília el 1392, on governà els bisbats de Pati i Catània El 1397 fou elegit arquebisbe de Mont-real i el 1410 Benet XIII el traslladà a la seu d’Albarrasí-Sogorb En morir el rei 1410 li encomanà el seu net Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, els drets del qual a la successió defensà durant l’Interregne Fou amic de Vicent Ferrer Feu publicar les constitucions sinodals de Sogorb del 1417 i deixà escrits comentaris bíblics, sermons i epístoles sobre esdeveniments del seu…

Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio…

Actuà en la capella dels Sants Joans Des del 1851 fou organista de l’església de Sant Martí Les seves principals obres conservades són la Missa en sol , per a tres veus, cor i orquestra, un Miserere , per a tres veus i orquestra, una salve, un trisagi i uns goigs

Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques Tingué constant relació amb botànics del Principat Dirigí la revista Cavanillesia És autor de nombrosos treballs, com Consideraciones sobre algunas curiosas plantas recogidas en Cataluña 1896, Relación de plantas ibicenses 1900, Relación de plantas menorquinas 1901, Hieracios catalanes 1918 i Una visita botánica a Mallorca 1934