Resultats de la cerca

Director del popular setmanari satíric bilingüe alacantí “El Cullerot” 1884-89 Anticlerical, sofrí denúncies i processos judicials Participà en diverses societats teatrals, escriví algunes comèdies en castellà i, en català, a més d’una narració inèdita, escriví el sainet Un defensor de Melilla 1893, que té per excusa l’actualitat de l’època

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de Sant Esteve de…

Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al concili, on prengué part…

Pel seu estil grandiós, es un dels més destacats representants del manierisme de Miquel Àngel a la península Ibèrica Treballà especialment al País Basc i a Aragó Collaborà en el retaule major de la catedral de Burgos 1578 i sobresortí en els retaules de la Trinitat, a la catedral de Jaca ~1578, de Sant Miquel, a la seu de Saragossa ~1580, i de l’església parroquial de Tafalla Creà escola, que es mantingué durant bona part del s XVII

Fill, segurament el petit, de Sanç III de Pamplona i de Múnia de Castella El seu pare llegà tots els regnes al germà gran, Garcia V, i als altres germans, propietats a Castella, Aragó, Navarra, Sobrarb i Ribagorça Els germans petits es rebellaren contra l’hereu i s’intitularen reis Sembla que Gonçal estigué sota la dependència del germà Ramir i que regnà sobre una part de les terres de Ribagorça i de Sobrarb, cedits a Ramir després que aquest fos derrotat per Garcia V a Tafalla 1043 Gonçal abandonà aleshores el títol de rei fou occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya

Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament CastellfollitdeRiubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de…

Fill i successor de Carles II El seu casament 1375 amb la infanta Elionor, filla d’Enric II de Castella, posà fi al llarg període d’hostilitat entre aquest regne i el de Navarra Conclogué un acord París, 1404 amb Carles VI de França sobre els dominis francesos dels reis de Navarra renuncià als comtats de Xampanya, Brie i Évreux, i a la ciutat de Cherbourg rebé el ducat-paria de Nemours Es comprometé envers Ferran I de Catalunya-Aragó a impedir que Anton de Luna, partidari de Jaume el Dissortat, comte d’Urgell, rebés suport des de Navarra i França Reconegué 1390 el papa d’Avinyó, però,…

Un dels compositors més influents en la vida musical basca i hispànica de la segona meitat del segle XIX Es formà com a nen cantor, i estudià orgue a Saragossa amb R Ferreñac A setze anys obtingué la plaça d’organista a Borja i el 1809 ocupà la de Tafalla, que havia estat refusada per Francesc Andreví Posteriorment és documentat com a organista a Calataiud, fins que el 1830 guanyà per oposició la plaça d’organista a la basílica de Santiago, a Bilbao, on al cap de poc fou nomenat també mestre de capella i on romangué fins el 1882, que demanà la jubilació Cal considerar la…

Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a Tafalla Navarra,…

Fou escolà de la catedral de la Seu d’Urgell i cantant del cor durant gairebé deu anys Fou aquí on inicià els seus estudis musicals, que després amplià a Barcelona amb Francesc Queralt composició i Joan Quintana orgue El 1806 obtingué la plaça de mestre de capella a Tarifa, i el 1808 es presentà a la mateixa plaça a la catedral de Tarragona, però no l’aconseguí, malgrat que havia guanyat les oposicions, a causa d’enemistats amb el capítol catedralici Obtingué, en canvi, les places de Tafalla 1808, la catedral de Sogorb 1808-14, Santa Maria del Mar de Barcelona 1814-19, la…