Resultats de la cerca

Jugador del Futbol Club Barcelona amateur , es retirà per culpa d’una lesió i el 1958 obtingué el títol d’entrenador La temporada 1958-59 entrà al cos tècnic del Barça i dirigí l’equip infantil fins el 1977, quan passà a ser coordinador del futbol de base amb Joan Martínez Vilaseca Destacà com a descobridor de talents Considerat l’ànima de la Masia, antiga residència dels joves jugadors barcelonistes, la nova residència, inaugurada el 2011 a Sant Joan Despí, porta el seu nom

El 1980 s’installà a Nova York i començà a treballar amb el modista Guy Laroche El 1983 inicià la seva carrera com a redactora de la revista Vogue i es relacionà amb Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat El 1986 tornà a Londres per treballar amb Michael Roberts, director de la revista Tatler i Sunday Times Style Musa de l’estilista de barrets Philip Treacy, descobrí nombrosos talents del camp de la moda Es convertí en la responsable de la secció de moda de la revista Tatler i assessora de les marques DuPont Lycra, Lacoste i Swarovski

Competí en l’àmbit amateur fins el 1957 amb el Club Ciclista Tarragona El 1980 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Infantils d’Olot, entitat que presidí 1982-2006 Divulgà el ciclisme entre els menors i formà talents com els medallistes olímpics Carles Torrent i Josep Antoni Escuredo El 1992 rebé el premi de mèrit del ciclisme català per la seva collaboració en els Jocs Olímpics de Barcelona, i poc després rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Ciclisme La Generalitat de Catalunya li atorgà la medalla de l’Esport Català 2004

Rebé les seves primeres lliçons a cinc anys i més endavant estudià amb Pál Kadosa, György Kurtág, Ferenc Rados i George Malcolm El 1968 guanyà el primer premi al concurs de joves talents de la televisió hongaresa el 1974 fou guardonat al concurs Čajkovskij de Moscou i, el 1975, al de Leeds Des de llavors desenvolupa una important trajectòria internacional, caracteritzada pel rigor i la solidesa dels seus plantejaments A Barcelona, debutà el 1977, i hi tornà el 1996 Dins el seu repertori mereixen especial atenció les obres de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann i…

La principal aportació de Cooke a la música anglesa de l’època posterior a la Restauració fou la introducció de les tècniques de composició i de cant de la música italiana al cor de la capella reial Ell mateix adoptà molts dels elements de la música italiana en les seves obres Amb tot, la seva contribució com a compositor fou de caràcter menor, i la seva importància rau en la tasca que desenvolupà a la capella com a professor de cant i com a mentor de joves talents Molts dels seus deixebles, per exemple P Humfrey, J Blow, M Wise, W Turner i T Tudwey, esdevingueren les figures…

Un dels millors guitarristes del jazz modern, es donà a conèixer al grup de l’organista Jack McDuff 1962-65 Després formà el seu propi trio i gravà com a acompanyant amb Herbie Hancock i Miles Davis, entre d’altres El 1966 començà a cantar en alguns dels seus discos i, els anys setanta, la seva expressiva veu de tenor era tan coneguda com el seu brillant estil de guitarra En algunes peces combina ambdós talents, en cantar en scat i tocar les seves línies improvisades a l’uníson A partir d’aleshores fou un dels artistes de jazz més venuts El 1976 es vengueren més d’un milió de…

Formà part de la junta del Club Ciclista Cornellà i posteriorment en fou president 1965-95 Durant aquest període organitzà arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà i diverses sortides de cicloturisme Establí una estructura d’equips de competició des d’infantils fins a amateurs d’on sorgiren talents com Celestí Prieto, Josep Recio, Abelardo Trenzano i Joan Coma L’any 1993 visqué el naixement de l’Esport Ciclista Cornellà fruit de la fusió del CC Cornellà i l’Agrupació Ciclista Cornellà Parallelament, fou secretari de la Federació Catalana de Ciclisme des del 1985 durant més d’…

Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana 1925-36 com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després Disputà 98 partits, i guanyà la Copa 1928, la Lliga 1929 i vuit Campionats de Catalunya El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936 Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents Combinà la tasca de tècnic dels…

Jugà habitualment amb Enric Sanmartí de parella i guanyà diversos campionats en l’àmbit català i estatal Aconseguí deu Campionats de Catalunya, un en categoria mixta i quatre Màsters Catalans, i fou diverses vegades número 1 del rànquing català Per equips guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya i el de Catalunya de primera categoria Ha estat seleccionador català, director del projecte de detecció de talents de la federació espanyola a Catalunya i director esportiu de la federació catalana Ha dirigit l’àrea de pàdel del Reial Club Tennis Barcelona 1995-2000 i la del Club Tennis…

El 1906 emigrà als Estats Units, on, d’organitzar concerts per a associacions de treballadors, passà en pocs anys a desenvolupar aquesta mateixa activitat per a les sales de concerts més prestigioses Exercí de representant d’una gran i heterogènia quantitat d’artistes europeus, com ara F’odor Šal’apin, Anna Pavlova, Isadora Duncan, Arthur Rubinstein, Isaac Stern, Maria Callas o Mikhail Fokin, molts dels quals adoptaren també la nacionalitat nord-americana Projectà, a més, la carrera de joves talents, com ara la contralt Marian Anderson També donà a conèixer companyies de ballet russes al…