Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Teòfil
Història
Emperador d’Orient (829-842).
Fill i successor de Miquel II amb qui coregnà des del 821 i de Tecla, continuà la seva política iconoclàstica Lluità contra els àrabs de la Cilícia i Mesopotàmia i obtingué una treva 841 Administrador prudent, intentà de formar una lliga contra els abbàssides En morir, i sota la regència de la seva muller Teodora, fou succeït per llur fill Miquel III
Teòfil
Cristianisme
Monjo i tractadista d’art.
Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen
Teòfil d’Antioquia
Literatura
Cristianisme
Bisbe d’Antioquia i apologista.
Convers, el seu pensament és a l’inici de la teologia trinitària i cristològica Influí en Pau de Samòsata, en Eustati d’Antioquia i, sobretot, en Ireneu de Lió En resten els tres llibres Ad Autolycum , de caràcter apologètic La seva festa se celebra el 13 d’octubre
Teòfil d’Alexandria
Història
Patriarca d’Alexandria (385-~412).
Propugnador sense escrúpols del predomini de la seu alexandrina a l’Orient, fou un adversari violent dels pagans —destruí la famosa biblioteca Serapeion— i dels origenistes acusà Joan Crisòstom d’ésser-ho i obtingué que fos deposat 403
Ciril d’Alexandria
Cristianisme
Patriarca d’Alexandria i teòleg.
Nebot i successor del patriarca Teòfil d’Alexandria, intervingué decisivament en la controvèrsia nestoriana, i l’aprofità per a afermar la preponderància de la seu d’Egipte Presidí el concili d’Efes 431, en el qual aconseguí que Nestori fos condemnat i exiliat El concili aprovà la doctrina cirilliana sobre la unitat de la persona de Crist, bé que la seva ambigüitat terminològica havia de desembocar posteriorment en el monofisisme Fou un dels grans sistematitzadors de la teologia i compongué molts tractats exegètics d’orientació antiarriana i cristològics L’encarnació del Logos,…
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient.
Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el suport de…
Miquel III

Miquel III
© Fototeca.cat
Història
Emperador d’Orient (842-67).
Fill de Teòfil, el succeí en el tron, sota la regència de la seva mare Teodora, el 842 Anys més tard 856, refusà la tutela materna, féu occir el ministre Teoctist i obligà la mare i les filles a retirar-se en un monestir Home famós per la seva turpitud i luxúria, abandonà el poder a les mans del seu oncle Bardas , al qual donà el rang de cèsar Sota el govern d’aquest, i amb l’elecció de Foci com a patriarca, l’Església defugí l’autoritat de Roma i consumà el cisma 858 Havent-se establert la guerra contra els àrabs, Miquel III volgué assumir el comandament de l’exèrcit i fou…
Josep Rius i Camps
Cristianisme
Patròleg.
Ordenat prevere el 1957, ha estat successivament professor a la Facultat de Teologia de Münster, al Pontifici Institut Oriental de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya És director de la Revista Catalana de Teologia Especialitzat en Orígenes , sobre el qual ha publicat El dinamismo trinitario en la divinización de los seres racionales según Orígenes 1970 i la introducció i la traducció d' Orígenes Comentari al Càntic dels Càntics 2004, ha estudiat també les tensions entre el judeocristianisme i el gnosticisme Las Pseudoclementinas Bases filológicas para una nueva interpretación…