Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor (1945-50), de Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona (1950-53) i de Teologia durant quatre cursos (1953-57). Ordenat prevere el 1957, amplià els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana (1957-59), on obtingué la llicenciatura en Teologia (1959) i feu cursos de doctorat (1960-61), al Pontifici Institut Oriental de Roma (1960-63), on es llicencià en Teologia Oriental, i a l’Alexander von Humboldt-Stiftung (1963-66). El 1968 es doctorà en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma.
Fou professor al Seminari Menor de la Conreria de Barcelona (1959-60), a la Facultat de Teologia de Catalunya (1967-69, 1978-2002, com a professor ordinari, i des del 2003 com a professor emèrit), a la Facultat de Teologia de Münster (1969-71), i al Pontifici Institut Oriental de Roma. Fou fundador (1975) i director de la Revista Catalana de Teologia (1976-2008). També impartí docència en els estudis de Teologia desenvolupats en el Centre de Pensament Cristià de Manresa i, en la primera dècada del segle XXI, a l’Institut Superior de Ciències religioses de Vic (ISCRVic).
Especialitzat en l’exageta Orígenes, sobre ell publicà El dinamismo trinitario en la divinización de los seres racionales según Orígenes (1970) i la introducció i la traducció d’Orígenes. Comentari al Càntic dels Càntics (2004). Estudià també les tensions entre el judeocristianisme i el gnosticisme (Las Pseudoclementinas. Bases filológicas para una nueva interpretación, 1976), i l’obra d’Ignasi d’Antioquia (The Four Authentic Letters of Ignatius, the Martyr, 1980).
És un dels autors d’una nova versió del Nou Testament (1978). Fruit dels seus estudis sobre la doble obra de Lluc, publicà El camino de Pablo a la misión de los paganos (1984), De Jerusalén a Antioquía, Génesis de la Iglesia cristiana (1989), L’èxode de l’home lliure (1989) i Comentari als Fets dels apòstols, vol. I (1991), i l’edició de la Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza (2009, en col·laboració amb la filòloga Jenny Read-Heimerdinger), obra per la qual rebé l’any 2010 el premi Ciutat de Barcelona de traducció. Altres obres seves són Studiorum Novi Testamenti Societas (2003), L’Evangeli de Marc: etapes de la seva redacció (2008) i les noves investigacions sobre Le Codex de Bèze (2008). Darrerament publicà L’Evangeli actualitzat segons el Còdex Beza (2024) i El Diari de Teòfil (2024)
Era membre de moltes societats científiques: el grup Lectura del Nuevo Testamento, on col·laborà en El Comentario a Juan (1979), i la Fundació Bíblica Catalana, des del 1999, entre d’altres. Dirigí la IX Setmana d’Estudis Bíblics (2002).