Resultats de la cerca

Migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Després de passar pel Barcelona Atlètic, jugà al primer equip la temporada 1995-96 Disputà 28 partits i marcà 4 gols Després, jugà amb l’Oviedo 1996-97, l’Albacete 1997-98, l’Extremadura 1998-99 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2005, amb el qual disputà 120 partits de Lliga, marcà 16 gols i guanyà la Copa del Rei 2000 Posteriorment, jugà amb l’Almeria 2005-07 i el Centre d’Esports l’Hospitalet 2007-11, del qual esdevingué capità Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on obtingué la medalla de plata Amb la…

Extrem dret, era conegut amb el sobrenom de Txingurri Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1986-88 procedent del Sestao, jugà 72 partits de Lliga i marcà 16 gols, i disputà la final de la Copa de la UEFA 1988 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1988-90, equip amb el qual jugà 55 partits i marcà 22 gols, i guanyà una Recopa 1989 i una Copa del Rei 1990 Posteriorment jugà amb l’Athletic Club de Bilbao 1990-96 i el RCD Mallorca 1996-97 Es retirà com a jugador el 1997 Jugà una vegada amb la selecció estatal absoluta, una amb la sub-21 i una altra amb l’olímpica Com a entrenador, ha dirigit…

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61

El 1975 entrà a la junta directiva de la Penya Ciclista Nicky’s, que presideix des del 2002 Participà en l’organització del Critèrium de Terrassa en els Campionats d’Espanya de ciclisme adaptat 1996 Presidí dos cops de forma puntual la Federació Catalana de Ciclisme en períodes electorals, la darrera, el 2011

Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir 1978 de L…

Actuava de migcampista i de defensa central Després de jugar amb el Gimnàstic de Tarragona 1982-84, fitxà pel RCD Espanyol 1984-90, equip amb el qual disputà 150 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, marcà 3 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Acabà la seva carrera a la UE Sant Andreu 1990-92 Al novembre del 2012 entrà a formar part del Consell d’Administració de l’Espanyol, presidit per Joan Collet

D’infant emigrà amb els seus pares a diversos països europeus Retornà a l’Estat espanyol, on visqué durant uns anys en condicions molt precàries Pràcticament autodidacte, el 1968 començà a treballar com a tècnic d’efectes especials Participà en el rodatge de Patton , de Franklin J Schaffner 1970, com també en la popular sèrie de televisió  Curro Jiménez 1976, i es convertí en el primer dissenyador a l’Estat espanyol en aquest camp Fou també requerit molt sovint per a rodatges de films estrangers a l’Estat espanyol El 1979 fundà la seva empresa Guanyà nou premis Goya als millors efectes…

Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros

Fill de Felip Maria Garín Catedràtic d’història de l’art de la Universitat Politècnica de València, fou director conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València 1968-90, director del Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí de València 1972- 87, del Museu del Prado 1991-93, de l’Institut Cervantes de Roma 1995-96, de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma 1996-02 i president de la Societat Estatal d’Acció Cultural Exterior d’Espanya 2002-04 L’any 2011 fou nomenat director gerent del Consorci de Museus del País Valencià Ha publicat entre altres obres El pintor Maella 1966, Breve…

Estudià a Salamanca i exercí d’advocat a Sevilla Després d’una breu estada a Mèxic, tornà vers el 1614 i s’establí definitivament a Madrid La seva complexió física era geperut de pit i esquena li proporcionà cruels burles dels seus contemporanis, i hom ha relacionat això amb el caràcter ètic i moralitzant del seu teatre la rectitud moral és exaltada per damunt de la bellesa física i la simpatia externa Una sobrietat i rara perfecció en la forma, un sentiment de la dignitat humana i, en certa manera, una protesta amesurada contra el teatre de Lope bé que en segueix les directrius fonamentals,…