Resultats de la cerca

Casada amb el reumatòleg Ramon Cirera i Voltà, firmava P Tous de Cirera Publicà poemes de caràcter popular Vergeret d’abril 1934, Figures i paisatge 1943 i Medalles 1951 També la biografia Agnès Armengol 1957

Hom creu que era d’origen valencià, car consta com a senyor dels castells de Benicàssim, Montornès i Vilabella altres creuen que nasqué al castell de Tous Anoia El 1409 fou nomenat bisbe d’Elna i era diputat eclesiàstic de Catalunya i president de la generalitat El papa Benet XIII el traslladà a Vic el 1410 Prengué part en el parlament de Barcelona convocat per a tractar de la successió del rei Martí, i el 1413 era un dels nobles consultats per Ferran I abans de procedir contra el comte Jaume d’Urgell Seguí la causa de Benet XIII fins al concili de Constança Celebrà un important…

Com a inquisidor de l’arquebisbat de Tarragona, el 1390 mogué procés als jueus de la ciutat i del Camp El 1406 començà un tractat polèmic antijueu amb el títol Lumen de lumine

Jugà al Centre d’Esports Sabadell i al Futbol Club Atlètic durant la dècada de 1920 Fou vicepresident del Motor Club Sabadell, president de l’Aero Club Sabadell i president del CE Sabadell 1930-33, 1939, amb el qual aconseguí un ascens a primera divisió També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, en dues etapes 1946-50, 1961-68, i de la Federació Catalana de Futbol, i destacà per la seva dedicació al futbol juvenil

Jugador del Club Tennis Barcino, fou campió de Catalunya en dobles 1981, amb F Ferrer i individual de segona categoria 1980 Amb el Barcino fou campió d’Europa per equips en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Guanyà tres títols de la categoria ATP Challenger en individual i dos en dobles Fou jugador de l’equip espanyol de la Copa Davis Arribà a ocupar la posició 52 en el rànquing de l’ATP en individual 1987 i la 36 en dobles 1987 Ha estat entrenador de jugadors professionals, entre els quals hi ha Carles Moyà

Fundà a Barcelona, al carrer de les Tàpies, una fàbrica de filats i teixits important, que fou una de les primeres a emprar maquinària de vapor El 1838 formà, juntament amb Manuel Lerena, Joan Güell i Ferrer, Jaume Ricart i Manuel Serra, la societat anònima La Barcelonesa, dedicada a foneria i a la construcció de maquinària tèxtil El 1841 l’amplià amb la incorporació del seu fill i de Celedonio Ascacíbar, que més tard la transformarien en La Maquinista Terrestre i Marítima Intervingué en la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya 1848 i fou un dels impulsors més destacats de les…

Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents Exiliat, s’installà a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines En tornar a Barcelona 1843, exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor , de la qual redactà…

Des dels anys setanta la seva collecció creixé i se significà a partir del seu interès per l’art conceptual i els artistes catalans Francesc Abad, Fina Miralles, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Joan Rabascall, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Antoni Miralda, Pere Noguera, Carles Pazos, etc, les obres dels quals adquirí al llarg de cinc dècades Amb el temps la collecció també s’amplià a partir dels seus interessos per la videocreació, la fotografia contemporània i per l’art africà El 1980 obrí la sala Metrònom , i el 1985, la Fundació Rafael Tous d’Art…

Es doctorà en tots dos drets a Bolonya Tornà a València i fou assessor del justícia criminal 1429 Després d’un exili de quinze mesos a Almansa a conseqüència d’una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja el futur Calixt III, i entrà al servei d’Alfons IV com a mestre racional 1442 i com a advocat patrimonial 1457 i de Joan II com a advocat fiscal 1458 i com a advocat patrimonial 1461 Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum editat diverses vegades als ss XVI i XVII, dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa…

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona