Resultats de la cerca

Fill i successor, per elecció, del príncep Cristòfor I, del llinatge Báthory, portà una política contemporitzadora entre Turquia i Àustria El 1596, després d’haver estat reconegut 1594 príncep hereditari de Transsilvània per l’emperador, li cedí el principat, però, penedit, tornà a pujar al tron ajudat pels turcs, bé que cedí la corona definitivament a l’emperador el 1602

Calvinista, dirigí la resistència de Transsilvània contra la política catòlica dels Habsburg El 1605 fou elegit príncep de Transsilvània i rei d’Hongria Amb l’ajut del soldà turc, forçà els Habsburg a reconèixer els privilegis constitucionals i religiosos dels hongaresos

Estudià música a Viena 1871-78 i enginyeria Després d’abandonar l’Institut Politècnic, ingressà al Conservatori de Nasaud Transsilvània com a professor 1878-80 Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb K Reinecke i F Rebling 1880-83 El 1883 obtingué el Premi Mendelssohn de composició A la ciutat de Blaj, el 1884, exercí la docència a l’Institut grecoortodox, i fou director de la Societat Coral de la ciutat Es traslladà a Seica Mare el 1885 i feu classes a les escoles locals fins el 1917 Fundà la revista "Musa Romîna" 1888-1907 Amb la seva extensa producció, que…

Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta

Fill d’István Báthory, governador de Transsilvània, fou elegit rei de Polònia per la noblesa, contrària als Habsburg, i es casà amb Anna, germana del rei Segimon II Derrotà Joan IV de Rússia a Vitebsk, Płock i Psków i obtingué la Livònia 1582 Intentà de disminuir el poder de l’alta noblesa, especialment de la família Zborowski Féu costat als jesuïtes i afavorí la Contrareforma

Publicà el seu principal treball com a apèndix al Tentamen , obra del seu pare, amb el títol d' Appendix scientiam spatii absolute veram exhibens 1831-33

Amic de Karl Friedrich Gauss, es dedicà a l’estudi dels principis de la geometria en el seu Tentamen iuventutem studiosam in elementa matheseos purae introducendi 1831-33, publicat en dos volums És autor d' Öt szmorújáték ‘Cinc tragèdies’, 1817 i Párisi per ‘Procés a París’, 1818

Fill segon del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen El 1889 fou designat hereu pel seu oncle Carles I, que no tenia successió directa A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels aliats 1916-18 Ocupada Bucarest pels alemanys 1916, es refugià a Moldàvia Amb la victòria aliada 1918, uní Transsilvània, Bessaràbia, Bucovina i gairebé tot el banat de Temesvár, a Romania El 1921 emprengué una reforma agrària Deixà el tron al seu net Miquel I a causa del matrimoni morganàtic del seu fill Carles II

La seva poesia gira entorn d’una idea còsmica de l’univers Poemele Luminii ‘Poemes de la llum’, 1919, etc Escriví nombroses obres filosòfiques que parteixen, en certa manera, de l’idealisme alemany Censura transcendentǎ 1934, etc

Estudià dret a Budapest i Viena, on creà, amb M Eminescu, la societat cultural Junimea Dedicat al periodisme, fundà el diari Tribuna aSibiu Acabada la Primera Guerra Mundial, fou detingut perquè es manifestà partidari de les potències centrals Començà escrivint comèdies i contes populars, però la seva producció més reeixida són sens dubte els relats, com Popa Tanda ‘El pope Tanda’, 1892, Moara cu noroc ‘El molí de la fortuna’, 1896, etc, i la novella Mara 1906, obres en les quals descriu la vida i els costums dels pagesos de Transsilvània