Resultats de la cerca

Participà en curses motociclistes catalanes i estatals del final de la dècada del 1950 i principi de la de 1960 al volant de motocicletes com Evycasa, Maf, Mondial, Sansón, Ducson i Bultaco Es proclamà campió d’Espanya de resistència de 125 cc juntament amb Jaume Bordoy 1961 en guanyar les 24Hores de Montjuïc Fou pioner del kàrting a Espanya Competí amb l’Escuderia Pájaros Azules al principi dels anys seixanta i després fitxà per l’Escuderia Artés, amb la qual guanyà nombroses curses fins a la dècada de 1970, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ciutat de Sabadell, el Ciutat de Granollers i…

Passà pel planter del Futbol Club Barcelona 1978-82, l’Esines Sants 1982-83, els Bombers de Barcelona 1983-84 i l’Hispano Francès 1984-86, però la dissolució d’aquest últim el portà a l’Orient Puerto de Màlaga El 1987 tornà a Catalunya per jugar, de nou, als Bombers de Barcelona fins el 1990 i al Club Voleibol l’Hospitalet 1991-95, on es retirà Fou rematador i aconseguí dos ascensos a la divisió d’honor, el subcampionat d’Espanya universitari amb l’equip de la Universitat de Barcelona i el trofeu al millor jugador juvenil de Catalunya 1983

Treballà principalment a Barcelona Al pati de la Llotja de Barcelona es conserva com a seu un Neptú de marbre de dimensions colossals Projectà i treballà retaules amb imatges per a diverses esglésies, com la de Sant Vicenç de Sarrià, Sant Pere de Terrassa i Sant Francesc de Barcelona, entre altres

Membre del Club Natació Montjuïc L’any 1980 fou campiona de Catalunya de 100 m esquena i de relleus 4 × 100 m estils i campiona d’Espanya de relleus 4 × 100 m estils

Pivot golejadora, jugà al Futbol Sala Cardedeu fins a la meitat de la dècada de 1990 Posteriorment ingressà al Futbol Sala Vilassar, amb el qual jugà tres temporades a divisió d’honor, l’última de les quals, el 2001 Debutà amb la selecció catalana el 1994 i aconseguí diversos podis al Campionat d’Espanya L’any 1999 participà en el Torneig Quatre Nacions, i fou la primera catalana que formà part de la selecció estatal

Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern

Formada al Club Natació Esplugues, formà part del Club Esportiu Mediterrani 1995-98 i del Club Natació Sabadell 1999-2005 Posteriorment jugà als equips grecs de l’Ethnikos Pireaus 2006, l’Olimpiakós 2007-08 i el Vouliagmeni 2009-11 Guanyà set campionats d’Espanya, Cinc Copes de la Reina i tres Campionats de Grècia Participà dotze vegades en competicions europees de clubs, en què assolí dos títols continentals 2009, 2010 i una Supercopa 2009 amb el Vouliagmeni Amb la selecció estatal fou 174 vegades internacional Participà en quatre Campionats d’Europa 2001, 2003, 2006, 2008, en el darrer dels…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los músicos de la…

Llicenciat per la Universitat de València, es doctorà a la Universitat de Barcelona amb la tesi El Justicia de Valencia 1238-1321 , publicada el 1970 L’estudi se centra en les competències, l’actuació i l’àmbit de jurisdicció sobre la criminalitat d’aquesta magistratura Escriví molts estudis sobre història medieval del País Valencià, entre els quals destaca “El Gremio de Curtidores de Castellón unas ordenanzas desconocidas del siglo XIV”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura BSCC , 36, 1950, article que inicià una activa i fructífera collaboració amb aquesta revista i obrí una…

Estudià arquitectura a l’Escola Superior de Madrid El 1913 fou nomenat arquitecte de la Comissaria Règia de Turisme, des d’on dugué a terme importants obres i restauracions en diferents llocs de l’Estat espanyol El 1929 fou l’arquitecte general de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla La seva tendència arquitectònica casticista i eclèctica fou present des del 1933 a Castelló, València i Benicàssim L’any 1982 edità Antigüedades de Castellón de la Plana , obra amb què volgué reivindicar l’ascendència i continuïtat de la toponímia urbana i de les formes d’arquitectura existents des del temps de…