Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pedro de Valdivia
Història
Conqueridor extremeny.
Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes i el 1543 anà a Amèrica Oficial de Francisco Pizarro, combaté els almagristes i dirigí una expedició a Xile 1540 fundà Santiago de la Nueva Extremadura 1541 i fou nomenat governador i capità general de Nueva Extremadura Vencé la resistència del seu rival, Pedro Sancho de la Hoz, i sufocà una revolta d' encomenderos Participà en les guerres civils peruanes i, malgrat el seu pizarrisme, ajudà el virrei La Gasca a vèncer Xaquixaguana 1548 En canvi d’això fou confirmat governador de Xile Fundà les ciutats de Concepción, La Imperial, Valdivia…
Gabriel Cairo Valdivia
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins conegut com GabyCairo.
Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres Copes Ibèriques…
Ricardo Valdivia Schneider
Natació
Nedador.
El 1985 fitxà pel Club Natació Montjuïc, malgrat que estudiava als EUA Fou cinc vegades campió d’Espanya d’hivern en 400 m estils 1981, 1983, 1984, 1986, 1987 i una en 1500 m lliure 1981 Disputà alguna edició dels Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola El 2011 establí el rècord mundial de 1500 m lliure de la categoria màster 45-50 anys, després d’haver-ho fet en els 800 m lliure en la de 40-44 anys
Artur Baratta i de Valdivia
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director, nebot de Faust Baratta i Rossi.
Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de bressol veu i piano…
Artur Baratta i de Valdivia
Música
Compositor i director català.
Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona amb mestres com Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma i el 1876, a París, ciutats on estudià piano i contrapunt Tot i que la seva tasca compositiva es desenvolupà essencialment en el camp de la música escènica, amb sarsueles com La Santa Pagesa , Na Bet-Maria i òperes com Lo desengany , dins la seva producció també trobem alguna obra simfònica i música religiosa
Francisco de Villagra
Història
Conqueridor castellà.
Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis
Caupolicán
Història
Cap dels araucans.
Derrotà Pedro de Valdivia, que resultà mort, i el seu successor, Villagrán Fou obligat, però, a retirar-se a les muntanyes, on fou fet presoner, i fou empalat a Cañete El seu renom ve de la relació que de les seves gestes féu Alonso de Ercilla a La Araucana
Manuel Bulnes
Història
Militar
Militar i polític xilè.
Lluità, amb èxit, en la guerra contra la confederació de Bolívia i el Perú 1839 Elegit president de la república el 1841 i reelegit el 1846, l’anomenat “decenni de Bulnes” fou una època de prosperitat econòmica, de conciliació política, de protecció a l’ensenyament fou creada la Universitat de Xile el 1842 i d’obertura de noves terres a l’establiment humà ocupació de l’estret de Magallanes, colonització de Valdívia, etc
Jaume Cendrat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Barcelona.
La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les…
Coll i Pi Antoni
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de Mapocho, l’…