Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Bernat II de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa, i comte de Pallars i de Ribagorça (864-872).
Era fill del comte Ramon I de Tolosa Pare i fill es trobaren lligats estretament a les lluites polítiques dels darrers anys de Carles II el Calb El 871 atorgà, per delegació de l’emperador, un precepte de concessió de béns fiscals a favor d’Alaó Pel febrer del 872 rebé de Carles el Calb el comtat de Carcassona-Rasès En caure en desgràcia davant l’emperador, fou atacat per Bernat Plantapilosa, comte d’Alvèrnia, que volia apoderar-se de Tolosa, i morí en la lluita
Odó I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i Roergue i marquès de Gòtia (875-918/19), fill de Ramon I i de Berta del Maine.
Succeí el seu germà Bernat II el Vedell El 878 uní l’Albigès o comtat d’Albi al comtat de Tolosa El 910 subscriví la carta de fundació de Cluny S'havia casat amb Garsenda, filla d’Ermengol, comte d’Albi, de qui tingué dos fills, Ramon II i Ermengol I, que el succeïren respectivament al comtat de Tolosa —que havia començat a governar amb el seu pare— i al de Roergue que comprenia el de Rodés ambdós posseïren en indivís l’Albigès, el Carcí i el marquesat de Gòtia, en part per successió del duc Guillem III d’Aquitània, mort el 918 Odó sembla ésser besavi de Ledgarda, muller del…
Simeon Polockij
Literatura
Religions orientals
Nom de religió de Samuil Gavrilovič Petrovskij-Sitnianovič, escriptor i eclesiàstic bielorús.
Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la tragèdia O…
Ian Wilmut
Medicina
Biologia
Genètica
Embriòleg i genetista britànic.
Es doctorà a la Universitat de Cambridge l’any 1971, on, com a resultat de la seva recerca, hom obtingué per primera vegada un vedell a partir d’un embrió congelat El 1973 es traslladà a Edimburg, on dirigí el departament d’expressió gènica i desenvolupament de l’Institut Roslin Expert en clonació, es donà a conèixer mundialment per haver estat el cap de l’equip que l’any 1986 aconseguí la clonació de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d’una cèllula adulta L’any 2008 anuncià que abandonava les tècniques de clonació per transferència nuclear utilitzades amb Dolly…
Sebastià Trullol i Plana
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana i Almanaque de El Áncora i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb…
,
Jevgenij Petrov
Literatura
Pseudònim de Jevgenij Petrovič Katajev, escriptor ucraïnès en llengua russa.
Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere policíac, es…
Tikhon Nikolajevič Khrennikov

Tikhon Nikolajevič Khrennikov
© Fototeca.cat
Música
Compositor rus.
Estudià a l’Institut Gnessin, i posteriorment entrà al Conservatori de Moscou, on estudià piano amb G Neuhaus i composició amb V Šebalin Obtingué la diplomatura el 1936, però ja havia iniciat la seva carrera de compositor uns quants anys abans amb el Concert núm 1 per a piano 1933 i la primera Simfonia 1933-35 Agosarat, escriví una òpera, V bur’u ‘En la tempesta’, 1936-39, en la qual el mateix Lenin apareixia en escena Dirigí la secció musical del Teatre de l’Exèrcit Soviètic 1941-55 i, pròxim als postulats d’AA Ždanov, fou elegit secretari general de la Unió de Compositors, càrrec que ocupà…
,
Ramon I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Carcassona, Carcí, Roergue, Llemosí, Rasès i Pallars-Ribagorça (~852-863), fill del comte FulcoaldI de Roergue i de Senegunda, germà i successor de FrèdolI (mort vers el 852).
Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista , fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans començament del 863 Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat Durant el seu govern i a…
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions territorials…