Resultats de la cerca

Benedictí, és autor d’un martirologi, compost l’any 858, ple de llegendes i errors, que tingué una indubtable influència damunt els martirologis posteriors, especialment en el Martirologi romà

Presidí la Wiener Sezession 1898-1903, el palau de la qual decorà 1902 Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat El seu estil és bidimensional el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora la Salomé de la Galleria d’Arte Moderna de Venècia, la Salomé , la Dànae i el Bes de l’Österreichische Galerie de Viena, o Les tres edats de la dona 1905, Galleria Nazionale d’Arte…

Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena 1956, en 1959-60 amplià estudis als EUA, a l’Illinois Institute of Technology i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on conegué Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright i Richard Neutra El 1964 fundà el seu propi estudi a Viena Integrà algunes de les formes del secessionisme vienès al repertori propi del racionalisme Els edificis resultants han estat definits com “arquitectura conceptual” En són exemples una llarga sèrie de botigues a Viena, obres per a l’empresa Siemens a Munic 1969-72 i els projectes del…

Es llicencià en dret 1912 i després estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena, on obtingué el doctorat el 1919 i un postdoctorat el 1922, i on fou professor del 1929 al 1945 Fou director de la secció de música de la Biblioteca Estatal de Viena 1918-40 i treballà en el Departament de Cultura de Viena 1940-45 Fou un dels fundadors i directors de l’Institut per a la Investigació de Mozart a Salzburg El 1928 i el 1959 rebé la Medalla d’Honor de l’estat per les seves tasques destinades a potenciar la vida musical vienesa Els seus principals…

Fou alumne de la Hochschule de Viena, on estudià amb Leopold Wlach clarinet i Bruno Seidlhofer piano Amb només quinze anys, finalitzada la Segona Guerra Mundial, fou contractat com a clarinetista de l’orquestra de l’Òpera de Viena i del 1955 al 1983 fou el clarinet solista de l’Orquestra Filharmònica de Viena Es retirà el 1995 Feu una important carrera com a solista i també nombroses incursions en el camp de la composició, habitualment amb obres de música de cambra Entre les seves obres cal destacar la paràfrasi per a quintet de vent sobre La vídua…

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà…

Estudià cant al Conservatori de Viena, on fou deixeble d’E Rado Debutà el 1953 a la Volksoper de la mateixa ciutat i dos anys més tard entrà a formar part de la Staatsoper vienesa A partir del 1955 es donà a conèixer internacionalment amb celebrades actuacions a Milà, Londres, Munic, Berlín, Brusselles, Stuttgart i Roma, a més de festivals com el de Salzburg El 1958 es presentà a Bayreuth, on actuà en edicions successives del festival, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Destacat intèrpret mozartià i wagnerià, enregistrà un bon nombre de discos sota la direcció de…

Després d’haver estudiat a l’Acadèmia de Música de Viena, el 1940 fou contractat com a contrabaix solista de l’Òpera de Cracòvia, on romangué fins el 1944 Entre el 1945 i el 1973 fou membre de la Filharmònica de Viena La seva carrera de solista no s’inicià pròpiament fins el 1966, any en què començà també a impartir classes a l’Acadèmia de Música de Viena Des de llavors feu gires de concerts per tot Europa, Àfrica i Àsia Convidat als festivals de Salzburg i Bregenz i al Mai de Versailles, tocava amb un contrabaix de Gabriel Lembock 1814-1892 Cal destacar…

Fou deixeble i professor de l’Acadèmia de Viena, en la qual introduí uns nous mètodes d’ensenyament que topaven amb els ja establerts A diferència dels seus contemporanis, practicà el plein air Els seus paisatges, les escenes costumistes i els retrats són d’una minuciositat gairebé fotogràfica Hi ha obres seves als museus de Viena, Munic, Berlín, etc