Resultats de la cerca

Autodidacte, exposà el 1967 al  Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…

D’aptituds precoces, l’any 1932 ingressà a l’ Escola Massana de Barcelona Interromputs els estudis per la Guerra Civil, l’any 1941 ingressà a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja, anomenada alguns anys després Sant Jordi, on el 1947 aconseguí el títol de professora de dibuix Aquest any feu la seva primera exposició collectiva a les galeries Syra de Barcelona, i el 1949  participà en l’Exposición de Artes Decorativas, a Madrid, amb treballs en vidre pels quals fou premiada El 1951 s’installà a París, on es guanyà la vida primer com a professora de castellà i posteriorment, després…

Vida i obra La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils 1984, a seixanta-tres anys, fou una revelació L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara premi Vicent Andrés Estellés, que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista Versió original 1996 és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent 1998 trenca amb la…

Impulsor del beisbol a Viladecans i artífex dels primers èxits del Club Beisbol Viladecans El 1954 debutà en competicions oficials El 1957 aconseguí el trofeu Ràdio Ciutat de Barcelona i es proclamà dues vegades campió de Catalunya i una vegada campió d’Espanya de segona categoria Fou vicepresident 1958-73 i president 1974-77 del Club Beisbol Viladecans També ha estat president del Collegi d’Àrbitres de Beisbol un any, president del Comitè Català d’Organització de Competicions 1980-83, un dels promotors de l’actual estadi olímpic de beisbol de Viladecans, i directiu de la…

Interior formada al FC Barcelona, al CBS Gavà i al CAR de Sant Cugat En categoria sènior començà jugant al Club Beisbol Viladecans, amb què guanyà sis Campionats d’Espanya 2002-07 i quatre Copes de la Reina 2003-05, 2007 L’any 2008 ingressà al Club Softbol Viladecans Guanyà el Campionat d’Espanya i la Copa de la Reina dos anys consecutius 2010, 2011 i arribà a la final de la Copa de la Reina 2008, 2009 També guanyà la Lliga catalana de divisió d’honor en tres ocasions 2008, 2009, 2010 Amb la selecció espanyola es proclamà campiona d’Europa 2007 i fou escollida millor…

S’integrà a la disciplina del Club Beisbol Viladecans el 1952 Fou jugador, delegat i posteriorment entrenador El 1964 fou nomenat president del club, càrrec que ocupà fins el 1974 Creà els equips infantils Peques Viladecanenses i Grup Escolar Àngela Roca Guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona categoria 1964, 1967 El 1975 assumí la presidència del Comitè Infantil de la Federació Catalana de Beisbol, el mateix càrrec que assumí el 1982 a la Federació Espanyola de Beisbol El 1976, però, ja havia ingressat a la federació espanyola com a membre del Comitè de Competició…

Com a jugador s’inicià amb els equips juvenils del CB Viladecans, club on ha estat sempre vinculat, jugant al primer equip fins el 1978 Entrà a la junta directiva l’any 1980 i més tard en fou president 1988-95 Sota el seu mandat el club visqué un dels seus períodes més brillants en aconseguir tots els anys el trofeu de Lliga i el de Copa del Rei, a més de dues Copes d’Europa de segona categoria 1991, 1994 i el Campionat de Lliga de softbol 1992 També gestionà, juntament amb l’Ajuntament de Viladecans, el nou Estadi Olímpic de Viladecans, on es desenvoluparen les proves de beisbol…

Receptor iniciat l’any 1976, formà part del Club Beisbol Viladecans durant tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip guanyà vuit Lligues de divisió d’honor 1986-93, dotze Copes del Rei 1982-93 i participà en la Copa d’Europa de clubs Es retirà l’any 1993 Posteriorment fou entrenador de beisbol i softbol de diversos equips de categories inferiors del club, així com de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol És vicepresident del CB Viladecans

Debutà al Club Beisbol Viladecans el 1990 Formà part del primer equip durant més de quinze anys i aconseguí nou Lligues 1992, 1997, 2000-06, diverses Copes de la Reina i fou quarta a la Copa d’Europa 2003 L’any 2008 ingressà al nou Club Softbol Viladecans i aconseguí una Lliga 2010 i una Copa de la Reina 2010 Es retirà al final de la temporada, però l’any següent assumí el càrrec d’entrenadora i guanyà novament la Lliga i la Copa de la Reina Fou internacional amb la selecció estatal

Jugà al Club Voleibol Joventut Viladecans i el Club Voleibol Sant Boi, del qual formà part de la junta directiva i dirigí la seva escola esportiva El 1998 tornà al Viladecans per fer d’entrenadora i, posteriorment, accedí a la vicepresidència del club Al mateix temps, assolí el títol estatal d’àrbitre Des del 2008 presideix la Federació Catalana de Voleibol i és la primera dona que ocupa aquest càrrec També forma part de la directiva de la Federació Espanyola de Voleibol i del Consell Esportiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya