Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Eduard Viles Farreny
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Practicà el futbol i el 2006 passà a l’atletisme A partir del 2008 s’entrenà al CAR de Sant Cugat A les files del Club Atlètic Igualada, i amb un pas efímer pel Futbol Club Barcelona 2010, guanyà títols catalans i estatals en les categories juvenil, júnior i promesa Amb l’equip espanyol assolí la medalla de bronze en relleus 4 × 100 m en el Campionat d’Europa sub-23 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya 2009 i subcampió d’Espanya 2011 de 100 m Formà part de l’equip espanyol en els relleus 4 × 100 m en l’Europeu 2012 i el Mundial 2013, on establí una nova plusmarca estatal
Elionor de Portugal
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla d’Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella i segona muller (1347) de Pere III el Cerimoniós.
S'ocupà de l’administració de les viles que el rei li havia assignat per cambra, i intervingué en el nomenament d’alguns oficials El 1348, en plena revolta unionista, acompanyà el rei a València, on sofrí algunes humiliacions en ésser assaltat el palau reial Morí víctima de la pesta negra
Jordi Elias i Campins
Literatura
Arts de l'espectacle (altres)
Escriptor, especialitzat en circ.
S'havia incorporat a diversos circs ambulants per a documentar-se Publicà la revista Circo 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966
Jordi Elias i Campins
Literatura catalana
Assagista.
Especialista en temes relacionats amb el món del circ S’havia incorporat a diversos circs ambulants per documentar-se Publicà la revista “Circo” 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Llàtzer de Lloscos
Història
Procurador reial a Mallorca durant el regnat d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar
Omri
Història
Bíblia
Sisè rei d’Israel (886-875 aC), un dels més importants del regne.
A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam
Ramon Desbrull
Urbanisme
Urbanista.
A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium
Bernat Serra
Pintura
Pintor.
Actiu des del 1423 fins al 1456 Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel 1429, de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441
Henri Prost
Arquitectura
Arquitecte i urbanista francès.
El seu projecte de reestructuració d’Anvers 1910 és considerat com una de les fites de l’urbanisme modern Installat al Marroc del 1913 al 1923, creà les viles modernes de Meknès, Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, respectant tant l’espai com la funcionalitat dels nuclis de població nadiua, així com la seva estètica El 1928 collaborà en el pla d’organització de la zona d’expansió de París Del 1935 al 1951 es dedicà a la reestructuració de diverses ciutats, entre elles Istanbul
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina