Resultats de la cerca

Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V El seu cosí germà, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña Castella la Vella amb els tres fills Diego, Cristina i Maria El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña Mort el seu marit 1099, governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon…

Filla única del comte Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic de Vivar Fou casada el 1107 amb el comte Bernat III de Besalú a qui aportà en dot el comtat d’Osona Mort el marit el 1111, es casà després 1118 amb el futur comte Roger III de Foix Fins fa poc hom ha cregut, equivocadament —per una mala lectura dels texts—, que la muller de Bernat III de Besalú era una germana de Ximena, de nom Maria

Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III

Sembla que actuà com a regent a Pamplona des de la mort de Garcia I ~870 fins a la tornada del fill d’aquest, Fortuny I ~882, captiu a Còrdova Fou el pare del rei Sanç I Hom l’ha suposat rei de Pamplona

Cosí de Yūsuf ibn Tašfīn, collaborà eficaçment en la formació i la consolidació de l’imperi almoràvit submissió dels berbers de Salé, 1073 Tremissèn, 1075, etc Mort el Cid, assetjà València 1101, i, després de derrotar Alfons VI de Castella —que hi acudí en socors de Ximena— a Cullera, s’emparà de la ciutat 1102, el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Allāh ibn Fātima

Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona , amb el qual es casà, vers el 1098 El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines Tingué una filla, Ximena , que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú 1107 i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix

Fill de Fortuny Iñíguez i besnet i hereu de Fortuny I, el qual succeí probablement essent molt jove, en abdicar aquest Sembla que fou el darrer rei de la dinastia Ènnega , sota la regència del besoncle Íñigo Garcés, i que fou deposat, juntament amb el regent, pel comte Ramon I de Pallars, amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries al lloc seu fou exaltat el seu nebot, primer sobirà de la dinastia Ximena

Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I

Fill de Sanç II i d’Urraca de Castella Volgué mantenir la pau amb els musulmans i els estats cristians veïns però, arrossegat pels castellans i l’aliança anticordovesa, sofrí en represàlia successius atacs d’Almansor després d’una primera expedició 999, la segona 1000 conduí a la presa d’una plaça forta possiblement Estella i la del 1002 culminà amb la destrucció de San Millán de la Cogolla Es casà ~981 amb Ximena Fernández, dama lleonesa de la família dels Vela

Fill del comte Roger III i de Ximena de Barcelona Fou un fidel aliat del seu oncle barceloní Ramon Berenguer IV, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà 1511 amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença 1185, el nomenà governador d’aquell comtat Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150 Fou el primer, segons sembla, a usar l’escut heràldic del seu…