Resultats de la cerca

Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la bossa nova Moltes de les seves composicions, entre les quals ‘Garota de Ipanema’ es feren populars arreu del món

Iniciat sota el signe del simbolisme, la seva conversió al catolicisme 1896 l’abocà a un misticisme religiós que trobà expressió en les seves obres, sovint hagiogràfiques Bekendelse ‘Confessions’, 1894, Digte ‘Poemes’, 1898, Des helligen Frans af Assisi 1907, Mit Livs Legende ‘Llegenda de la meva vida’, 1916-29

Format a Anvers S'adherí al grup De Stijl i en fou un dels homes clau fins el 1921 Influí molt en l’arquitectura, que també practicà Establert a París el 1928, hi fou vicepresident del grup Abstraction-Création 1931-37 Deixà la rigidesa rectilínia del neoplasticisme el 1938 i s’abocà a la línia corba Nucleus , 1946

D’una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Baudelaire i per Josep Palau i Fabre, s’abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà un únic recull,  Lassitud Se suïcidà el 1950 La seva poesia és abrandada i desesperada L’ Obra completa es publicà a l’inici dels anys cinquanta El 2004 se’n publicà una segona edició definitiva titulada Tots els poemes

Interessat per l’anatomia del sistema nerviós, en especial per la transmissió dels impulsos nerviosos a la sinapsi, s’abocà a l’estudi dels contactes elèctrics imperfectes En el decurs d’aquestes investigacions inventà el cohesor 1890, que Lodge i Marconi usaren en les primeres transmissions radiotelegràfiques el 1894 i el 1899, respectivament Intuí la base física de les antenes i féu experiències de telecomandament

D’una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Charles Baudelaire, per Josep Palau i Fabre i pels surrealistes, s’abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà un primer i únic recull, Lassitud 1949 Se suicidà el 1950 i, pòstumament aparegué Obra completa 1953 que conté tota la seva breu producció literària Per commemorar els cinquanta anys de la seva desaparició, es publicà una segona edició definitiva titulada Tots els poemes 2004 La poesia de Nogués és abrandada i desesperada

Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte

Format en la tradició acadèmica de Königsberg, París i Munic, adoptà la tècnica dels impressionistes, però amb una pinzellada molt més nerviosa i expressiva S'adherí al moviment de la Sezession de Berlín, i el 1911 un atac de feridura l’abocà a una pintura molt més dramàtica, de la qual sobresurten una cinquantena d’autoretrats, en molts del quals es representa acompanyat d’un esquelet Figura important i menystinguda de l’art europeu —hom l’ha comparat amb Van Gogh—, trencà amb l’idealisme i la mitologia del postromanticisme alemany i obrí el camí als nous corrents…

Inicialment es dedicà a la composició d’òperes angleses, però la dificultat per a assolir l’èxit l’abocà a conrear diferents gèneres, principalment cançons i obres corals Fou l’únic compositor anglès del seu temps que es dedicà al gènere simfònic Estudià a Londres, i posteriorment ensenyà a la Royal Academy of Music, on tingué enfrontaments amb altres collegues Fou un dels fundadors de la Societat Händel, el 1844, i dirigí repetides vegades al Covent Garden Entre les seves composicions destaquen les òperes King Charles II 1850 i Robin Hood 1860 i les obres simfòniques El seu estil és…

S’incorporà al cor de la capella de l’arxiduquessa Maria Elisabet a Brusselles Llavors començà a formar part de companyies d’aficionats com les Chambres de Rhétorique o les Sociétés Bourgeoises, per a les quals compongué les seves primeres òperes El 1763 fou nomenat maître de musique et de chant del Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, institució de la qual es feu càrrec com a director el 1770 El 1775 promogué la producció d’obres en idioma flamenc, fet que possibilità gires per Holanda amb la companyia creada ad hoc i batejada com a Troupe Nationale Després del fracàs d’aquesta…