Resultats de la cerca

Apareix el 1473 i, a Saragossa, el 1478 formant societat amb Georgius vom Holtz i Johannes Planck D’aquestes notícies hom ha deduït la seva possible activitat al capdavant d’un grup d’impressors alemanys com a animador de la primera impremta de la península Ibèrica, que devia funcionar conjuntament a Barcelona i a Saragossa L’edició, sense indicació d’impressor, de l' Ethica , l' Oeconomica i la Politica d’Aristòtil, que havia estat considerada feta per Botel a Saragossa vers el 1477, cal suposar-la, a partir d’un document datat a Barcelona aquest mateix any, feta a Barcelona,…

Restaurà el sepulcre de Sant Feliu 1517 i contractà, juntament amb el murcià Pedro Fernández, el retaule de Santa Helena de la catedral de Girona 1519, obra que completaren dos anys més tard

Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel

Rebé una bona educació literària i aviat es familiaritzà amb els clàssics grecs i llatins A l’entorn de l’any 1572, organitzà al seu palau de Florència una sèrie de trobades amb un grup d’erudits i artistes durant les quals es discutia sobre les característiques de la música i el teatre dels grecs antics Aquest grup, anomenat Camerata dei Bardi o Camerata Fiorentina , era integrat, entre d’altres, per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del científic Galileo Galilei, i els músics Jacopo Peri i Giulio Caccini, principals impulsors del moviment que donà lloc al naixement de la monodia lírica i…

Publicà un mètode de cornetí i fiscorn 1826, un altre de baix profund 1866 i Método completo de flauta 1867

Com a escultor féu els busts de Richelieu Bibliotèque Mazarin i Lluís XIII Musée du Louvre i l’estàtua de Lluís XIV vestit d’emperador romà Musée de Versailles Destacà més, però, com a medallista medalles de Lluís XIII, Lluís XIV, Richelieu, Mazzarino, Colbert, etc

Fill del reporter Josep Brangulí i Soler , que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya Abans de la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona” S'ocupà de camps molt diversos però excellí particularment en l’esportiu El seu germà Xavier Brangulí i Claramunt Barcelona 1918-1986 desenvolupà una activitat anàloga a “El Noticiero Universal”

Juntament amb els seus germans Giuseppe i Romualdo fundà a Florència un important arxiu fotogràfic 1854 que actualment manté la seva activitat comercial com a editora d’art La base d’aquest arxiu la constituïren fotografies del patrimoni artístic florentí i italià en general, tema que juntament amb el retrat centrà l’activitat dels germans Alinari i que actualment permet considerar-los uns dels més importants cronistes de la Itàlia del s XIX

Practicà l’escafandrisme, la pesca i la natació, però centrà la seva activitat en l’apnea Participà en competicions d’apnea en piscina, en pes constant i en immersió lliure, especialitat en la qual establí el rècord d’Espanya 2009 a la mar Roja Assolí els 72 m de profunditat en immersió lliure en 250 min Fou el primer espanyol a passar dels 70 m en una competició oficial Fou instructor i passà a desenvolupar l’activitat en aigües canàries

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí el subcampionat de Catalunya 1965 Una lesió l’apartà de l’activitat esportiva i el 1967 inicià la seva activitat com a àrbitre Participà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 i també en diversos campionats mundials i europeus Entre els anys 1999 i 2005 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita El 2006 rebé la medalla campions que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya