Resultats de la cerca

Membre de la Royal Society 1723 Estudià el problema de la rectificació de l’ellipse i la paràbola, i en Opere mathematiche 1711-12 provà que, donada la diferència de longituds de dos arcs, hi havia infinites solucions per a determinar-los sobre aquestes corbes Euler es basà en els seus mètodes per a la demostració del teorema d’addició de les integrals ellíptiques

Possiblement estudià dret i els últims anys s’ordenà de sacerdot Conreà sobretot l’entremès costumista, satíric i moralitzant, i publicà la colleció titulada Jocoseria Burlas veras, o reprehensión moral y festiva de los desórdenes públicos 1645, que inclou entremesos representats, entremesos cantats, amb addició de música i ball, lloes i xàqueres Això no obstant, la seva vastíssima producció ofereix greus problemes d’atribució i cronologia D’ella cal destacar El talego-niño, El borracho, Los condes fingidos, El guardainfante , etc

Fill de Jaume d’Olesa i Pont, estudià filosofia, matemàtiques i medicina a les universitats de Pisa 1490-95, Montpeller i Lleida El 1497, ja doctor en arts i medicina, s’establí a València, on fou nomenat diverses vegades “examinador de metges” El 1532 aparegué, pòstumament, la seva Summa totius philosophiae et medicinae , exposició sistemàtica de la filosofia natural, la biologia i la medicina des d’una perspectiva atomista El 1536 fou reeditada amb l’addició del tercer tractat, transcrit pel seu deixeble Francesc Pujades

Des del 1958 s’establí a Nova York Rigorosament geomètric, seguint les propostes de Reinhardt, s’acostà en les seves experiències sobre les estructures primàries al camp del minimal art Refusà radicalment la bidimensionalitat del quadre fent servir, molt sovint, teles de format triangular que també combinà entre elles per addició Les seves pintures ratllades presenten una gran vivacitat cromàtica Els seus gravats, branca artística en la qual s’inicià a mitjan dècada dels seixanta, de caràcter abstracte, utilitzaren diferents tècniques com la litografia, l’estampat serigràfic i la…

Tingué com a mestres A Bertali, G Piscator, G Valentini i Verdina El 1652 H Schütz l’introduí a la cort de Dresden i el 1655 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc August de Wolfenbüttel, el mateix càrrec que ocupà entre el 1663 i el 1665 a la cort del duc Moritz de Saxònia a Zeitz Obtingué ambdós llocs gràcies a les recomanacions de Schütz, que fou pràcticament un segon pare per a ell Després de diversos anys sense cap càrrec regular, aconseguí un lloc d’organista mal remunerat a dues esglésies de Lüneburg Les seves suites per a conjunt instrumental comprenen diverses sèries de…

Deixeble de JBernoulli a la Universitat de Basilea, fou professor de física 1730 i de matemàtiques 1733 a l’Acadèmia de Ciències de Rússia a Peterburg Nomenat, per Frederic el Gran, director de la secció de matemàtiques de l’Acadèmia de Ciències de Berlín, Caterina II el nomenà director de l’Acadèmia de Peterburg 1766 Fou membre de la Royal Society 1746 i de l’Académie Française des Sciences 1755 Estudià les sèries algèbriques i demostrà que només poden ésser emprades quan són convergents Introduí la notació f x , el nombre π, el nombre e com a base de logaritmes, la i per a representar la…

Vida Les dades sobre la seva formació són molt escasses De fet, es desconeixen els seus primers mestres i tampoc no és segur, com sovint s’havia afirmat, que rebés classes d’A Corelli És més probable que les rebés de Giuseppe Valentini Entre el 1717 i el 1723 estigué al servei de la basílica de San Lorenzo in Damaso, a Roma, sota el patrocini del cardenal Pietro Ottoboni El 1725 el landgravi Felip d’Hessen-Darmstadt el nomenà virtuós de cambra, tasca que compaginà amb concerts a Itàlia, Alemanya i França El 1729 fixà la seva residència definitiva a Amsterdam, on es dedicà a la docència i a la…

Fundà una indústria de productes alimentaris

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…

Publicà, entre altres obres The Kinetic Basis of Molecular Biology 1954, The Theory of Rate Processes in Biology and Medicine 1974 i Deformation Kinetics