Resultats de la cerca

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1405 i general de l’orde 1406 Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII Representant de la corona catalanoaragonesa al concili de Constança 1416, advocà a favor de la unitat de l’Església Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae

El seu pensament filosòfic —expressat a Kant Une lecture des trois Critiques , 2006— i polític —reflectit a La Pensée 68 Essai sur l’antihumanisme contemporain , 1985, o La tentation du christianisme , 2009— es basa en la defensa dels valors del que anomena humanisme secular, el qual advoca per la raó, l’ètica i la justícia i rebutja tot judici fonamentat en el sobrenatural Fou ministre d’educació entre el 2002 i el 2004

Fou president de l’entitat La Nostra Parla i collaborà en diverses revistes valencianes, com ara El Camí  o Taula de Lletres Valencianes , des de la qual advocà, entre el 1927 i el 1930, per la recuperació i la normalització del català al País Valencià, com també per la renovació cultural Com a poeta publicà Melodies 1916 i, pòstumament, Poesies 1949 La seva poesia té un to pairalista, però amb elements renovadors En la immediata postguerra escriví també algun text en castellà de lloança al nou règim, tot i que de seguida retornà a actituds més pròpiament valencianistes

Confessor de la fe sota Maximià És un dels signants del concili d’Elvira Conseller de Constantí el Gran i delegat seu a Orient per als afers de l’arianisme, presidí el concili de Nicea, on advocà decididament per l' homooúsios Hom el pot considerar com l’autor de la major part dels cànons del concili de Sàrdica, que també presidí Defensor d’Atanasi d’Alexandria i de les llibertats de l’Església, tingué dificultats greus amb els successors immediats de Constantí I fou retingut un any a Sírmium i pogué tornar a Còrdova quan, desfet pels sofriments i per l’edat, subscriví la segona fórmula de…

Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també dos llibres per…

El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes ‘La independencia Médica’ 1896 i la ‘Revista Frenopática Barcelonesa…

Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més àmplia a les…

Estudià teologia, filosofia i ciències naturals El 1725 esdevingué professor a la Universitat de Leipzig, de la qual fou rector des del 1739 Des d’aquesta posició es convertí en un dels principals portaveus de la illustració germànica Advocà per la renovació de les lletres segons principis racionalistes d’ascendència francesa, tal com exposa en la seva obra principal Versuch einer critische Dichtkunst 'Assaig d’una art poètica crítica', 1730 Probablement conegué JS Bach, el qual li musicà algunes lletres d’encàrrec Trauer-Ode , ’Oda fúnebre', i una cantata, perduda, en honor del rei de…

Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament amb el bisbe…

Emigrà el 1933 a Txecoslovàquia i després als EUA, on es naturalitzà i treballà com a periodista El 1952, a causa del seu procomunisme, s’hagué d’establir a la RD Alemanya 1953 Allí, la seva actitud crítica en determinà l’exclusió de la Unió d’Escriptors i la prohibició de gran part de la seva obra De les seves novelles moltes escrites en anglès cal esmentar Hostages 1942, The Crusaders 1948, The Lenz Papers 1963, novella històrica d’intencionalitat contemporània, tècnica també utilitzada a Lasalle 1969 i Schmähschrift ‘Invectiva’, 1970 Altres novelles seves són Collin 1979, Ahasver 1981 i…