Resultats de la cerca

Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…

Catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat Autònoma de Barcelona L’afecció a la geologia l’ha portat a exercir la professió com a consultor de companyies petrolieres, donant així una aplicació als coneixements científics fruit de la seva pròpia recerca Aquesta quedà plasmada i sintetitzada, fins el moment actual, en més d’un centenar de publicacions en revistes nacionals i estrangeres i en la direcció d’una vintena de tesis de doctorat, cinc de les quals a estudiants estrangers, i en una quarantena de tesis de llicenciatura Ha estat introductor i promotor en les…

Fill del comte Àlvar I d’Urgell i de la seva segona muller Cecília de Foix Heretà el vescomtat d’Àger però, ocupats els dominis del seu pare per Jaume I, organitzà, juntament amb el seu germà Ermengol X d’Urgell , una coalició 1277, dirigida pel comte Roger Bernat III de Foix i en la qual participaren el comte Arnau Roger I de Pallars i el vescomte Ramon Folc V de Cardona El nou rei, Pere II , sufocà amb dificultat la revolta, i el conveni d’Agramunt 1278 reconeixia el vescomtat d’Àger a Àlvar i el comtat d’Urgell a Ermengol La lluita es tornà a encendre entre el comte de Foix i el rei 1280…

Fill de Miró, senyor de Tost, conquerí als sarraïns la vall d’Àger, les terres pròximes del Montsec i la Conca de Tremp entre el 1030 i el 1040, i les defensà ardidament contra noves escomeses dels musulmans, que en dues ocasions 1041 i 1048 reprengueren Àger Portà la frontera de les seves terres fins prop de Balaguer i ajudà el seu senyor Ermengol III d’Urgell en la croada de Barbastre 1064 Exercí després, juntament amb el vescomte de Castellbò, el govern del comtat urgellenc durant la minoria d’Ermengol IV Morí vers el 1071 sense fills mascles, i el vescomtat del Baix Urgell o d’Àger passà…

Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes

Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall  i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Fill de Jaume I i de Cecília de Comenge Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran 1358, i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca 1363 i acudint en ajut d’Oriola 1364 El rei el féu lloctinent seu al Regne de València 1365 i com a tal recuperà Sogorb després li donà la baronia de Fraga 1369 No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el claustre d’Àger…

El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el S per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp per part seva, Ramon V li donà 1056 els castells de Mur, l’Areny, Llimiana, Orcau i Basturs Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del s XI

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família