Resultats de la cerca

Sobresurt el seu retaule de Sant Miquel, a Ágreda 1519 Les seves obres han estat sovint atribuïdes a Pedro de Aponte

Llicenciat en educació física, entrenà destacats especialistes de llarga distància com Xavier Caballero, Jaume Leiva, Hicham Chatt, Isabel Eizmendi, Eva Sanz, Teresa Pulido o l’atleta paralímpic Abderrahman Ait Khamouch Fou responsable de fons i mig fons del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, tècnic de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme i director tècnic de diversos clubs d’atletisme Fou un dels creadors de la cursa Sant Silvestre Barcelonesa 1999 El 2008 rebé el premi ARC de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física

Abadessa 1627-62, fou confident i consellera 1643-65 de Felip IV de Castella Processada per la inquisició 1650 per la seva doctrina, en resultà absolta Escriví nombroses obres, la principal de les quals, La Mística Ciudad de Dios o Historia de la Reina de los Ángeles —publicada després de la seva mort—, fou condemnada per la inquisició 1672 i més tard pel Sant Ofici la Sorbona tampoc no l’acceptà 1696 Això provocà grans polèmiques La seva correspondència amb el rei és d’un gran interès històric

Destacà en llançament de javelina, prova en la qual es proclamà cinc vegades campió de Catalunya 1965-68, 1970 i establí el rècord català 1966 amb la javelina antiga Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins el 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae Lió, 1677, Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consensum ventriculi Lió, 1677 i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes València, 1680

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona en la prova dels 1 500 m, el seu triomf més destacat Obtingué la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 i no pogué assistir als de Sydney a causa d’una lesió El 1997 establí una nova marca europea dels 1 500 m a l’aire lliure amb un temps de 32895 min

Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme

El 1726 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà , inèdita, descripció de la vida i els costums d’aquelles terres Escriví també una gramàtica aràbiga, un vocabulari àrab-castellà i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i…

Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi hagué cap…