Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Pequín, fou desterrat per la seva radicalització política participà en la fundació de la lliga d’escriptors d’esquerra 1930 Escriví contes i novelles, formalment innovadors, sobre temes socials Ah Qzheng chung ‘La veritable història d’Ah Q’, 1921 i altres Cal destacar-ne l’assaig Sobre la classe intellectual

Fill de judeorussos establerts a Palestina en les primeres onades d’immigrants que impulsà el moviment sionista , es formà com a mestre i durant anys exercí en diverses ciutats El 1948 lluità en la guerra d’independència d’Israel, i del 1948 al 1965 fou diputat al parlament Knesset, en representació dels partits encapçalats per David Ben Gurion Del 1969 al 1984 fou professor titular de ciències de l’educació a la Universitat de Jerusalem, i des del 1982 fins ben entrats els anys noranta ensenyà literatura hebrea a la Universitat de Tel Aviv Collaborà sovint a la premsa i l’any 1938 publicà…

D’origen molt humil, tingué una joventut plena de dificultats a causa de la prematura mort del seu pare i, posteriorment, de la guerra dels Trenta Anys Aquests fets, juntament amb un marcat sentiment religiós, determinaren el component autobiogràfic de la seva producció Mestre en una escola de Coburg 1644, escriví un gran nombre de cants religiosos lletra i música incloses aplegats en cinc reculls Tot i ser apreciat pels seus contemporanis, només una de les seves composicions, Ach, wie flüchtig, wie nichtig 'Ah, com en soc de fugaç, com d’insignificant' és encara interpretada en…

Es graduà en Història Antiga a l’École des Hautes Études de París, ciutat on treballà en feines diverses mentre estudiava i publicava la primera novella, Belver Yin 1981, que guanyà el Premi Ciutat de Barcelona de 1982 Novelles posteriors són El Efecto Doppler Premi Internacional de Novela Plaza i Janés 1990, Las trece rosas 2003, El secreto de los dioses 2003, Opium 2004 i Ángeles del abismo 2005 Com a poeta és autor dels reculls Río Amarillo 1986, Negro sol 1987, Ah mira la gente solitaria 1988 i Las noches rojas 2003, premi Barcarola de poesía i ha publicat també l’obra…

Actuà com a mestre de capella de l’església parroquial de Reus El 1675 competí amb Pasqual Fuentes per la plaça de mestre de capella de la catedral de València, però perdé El 1682 guanyà la de la catedral de Girona, que exercí fins a la mort Hom en conserva una missa a vuit veus, incompleta, una missa a deu veus amb instruments de corda, una Missa pro defunctis a vuit veus, un Magnificat a deu veus, un Pange lingua a tres veus 1682, Laudate Dominum a nou veus 1682, una Salve regina a deu veus 1683, Ecce Virgo concipiet a quatre veus escriví també villancicos , com Oh admirable Sacramento , a…

Començà treballant a l’empresa constructora familiar, però gradualment es decantà per la interpretació S'inicià en el teatre de cabaret i posteriorment formà la companyia Bande du Carré Blanc, que obtingué un notable èxit i, a partir del 1997, aparegué en produccions televisives En 1999-2003 coprotagonitzà amb la seva esposa, Alexandra Lamy, Un gars, une fille , telesèrie de gran èxit Debutà el 2002 en el cinema amb un curt i en Ah Si j'étais riche , de G Bitton i M Munz Ja com a protagonista seguiren Bienvenue chez les Rozes 2003, de Francis Pallau, Brice de Nice 2005, de James…

Fill d’un banquer vienès que el 1924 abandonà Àustria pel creixent clima d’antisemitisme, fou educat en un ambient cosmopolita i poliglot parlava amb fluïdesa l’alemany, el francès i l’anglès, malgrat que gairebé tota la seva obra és originalment escrita en aquesta llengua, i visqué primer a París i des del 1940 als Estats Units d’Amèrica, on es naturalitzà l’any 1944 Graduat per la Universitat de Chicago 1948, obtingué el màster a la de Harvard 1950, i el 1955 es doctorà pel Balliol College d’Oxford Després de formar part del comitè editorial de The Economist 1952-56, fou professor a les…

Estudià literatura, filosofia i teatre 1949-54 Conreà gairebé tots els gèneres, amb un comú denominador de la sàtira moralitzant i la crítica política des d’una òptica influïda per l’esperit de la Illustració i una certa afinitat amb el pensament llibertari Formà part del Grup 47 De la seva poesia cal esmentar Verteidigung der Wölfe ‘Defensa dels llops’, 1957, Blindenschrift ‘Escriptura per a cecs’, 1964, Die Furie des Verschwindens ‘La fúria de la desaparició’, 1980, Der Fliegende Robert ‘Robert el fugitiu’, 1989, Zukunftmusik ‘Música del futur’, 1991 i  Kiosk 1995 L’obra teatral inclou Das…

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…