Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Josep Vallverdú i Aixalà
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor.
El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…
,
Roger Alier i Aixalà
Historiografia
Música
Musicòleg i historiador.
Fill del psiquiatre Joaquim Alier , exiliat a Veneçuela, visqué successivament amb la seva família als Estats Units Nova York, a Austràlia Brisbane, a Nova Guinea i a l’illa de Java El 1951 tornà a Barcelona, on prosseguí la formació musical iniciada amb la seva mare Bé que es matriculà a la Facultat de Medicina, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB i es llicencià en història moderna El 1979 es doctorà per la mateixa institució amb la tesi L’òpera a Barcelona Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII ,…
,
Francesc de Paula Jené i Aixalà
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Milità a la Joventut Republicana de Lleida i fou diputat a les corts 1931 i al parlament català 1932 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Durant la guerra civil fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però, allèrgic a les imposicions governamentals i molt vinculat per amistat amb Manuel d’Irujo, dimití S’exilià el 1939, i després residí temporades a França i a Barcelona
Giuseppe Giacosa
Música
Dramaturg, crític i llibretista italià.
Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La bohème ,…
Luigi Illica
Música
Llibretista i dramaturg italià.
Vida Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en collaboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia Seguiren La Wally 1892, d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo 1892, d’Alberto Franchetti Collaborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini Manon Lescaut , 1893 La bohème , 1896 Tosca , 1900, i…
Salvatore Cammarano
Música
Llibretista italià.
Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di Legnano , Luisa…
Luisa Tetrazzini
Música
Soprano italiana.
Vida Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano Debutà el 1890, a la seva ciutat natal Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic El 1907 es presentà com a Violetta La Traviata al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sollicitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912 Hi interpretà òperes de G Donizetti Lucia di Lammermoor , G Verdi Don Carlo , G Rossini El barber de Sevilla , L Delibes…
Emanuel Johann Joseph Schikaneder
Música
Llibretista, actor, cantant, dramaturg i empresari teatral alemany.
Vida Actor 1773-89 i, des del 1777, director de la companyia de FJ Moser, les seves interpretacions obtingueren una gran reputació El 1775 s’estrenà Die Lyranten 'Les tocadores de lira', òpera de la qual escriví el text i la música Amic de Mozart, és l’autor del llibret de La flauta màgica Protegit de Josep II 1784, el 1789 esdevingué director del Freihaus-Theater de Viena i, gràcies a l’estrena d’un gran nombre d’obres escrites i dirigides per ell, la major part operetes i singspiele , inicià una brillant trajectòria Entre aquestes composicions cal destacar Die Waldmänner 'Els bosquetans',…
Joaquim Alier i Gómez
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre.
El 1931 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en psiquiatria i neurologia Fou cap del servei d’antropometria a l’Institut Psicotècnic de Barcelona El 1939 s’exilià a Veneçuela Treballà en el seu camp al Ministeri de Sanitat a la regió de Barlovento Fou metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques estat de Miranda i de Maiquetía Districte Federal i professor de l’Instituto Pedagógico de Caracas El 1945 anà als Estats Units i més tard a Brisbane Austràlia, al servei del govern neerlandès Fou director de l’Hospital d’Hollandia a Nova Guinea i…
Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Patrícia Gabancho i Ghielmetti
© Universitat Catalana d'Estiu
Literatura catalana
Periodista i escriptora d’origen argentí.
Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La història amagada…
,