Resultats de la cerca

Es formà al CK Les Roquetes, equip amb el qual debutà en la màxima categoria 2004-06 Posteriorment, passà al Club Esportiu Vilanova i la Geltrú, també de la màxima categoria Ha estat internacional amb Catalunya, primer com a universitari, i des del 2010 com a absolut, i ha disputat el Campionat d’Europa 2010 i el Mundial 2011, en el qual aconseguí vint-i-quatre gols i fou considerat un dels millors jugadors del torneig, fet que li permeté entrar a l’equip ideal del campionat

Es formà a la secció d’halterofília de l’Associació Esportiva Escolar Milà i Fontanals Aconseguí el rècord català júnior en categoria de 75 kg en l’especialitat d’arrencada aixecant 52,5 kg 1998, en la de dos temps aixecant 63 kg 1999, i en total amb una marca de 112,5 kg 1999 En categoria sènior aconseguí el rècord català de 75 kg en arrencada amb un aixecament de 52,5 kg 1998 La temporada 1999-2000 passà al Club d’Halterofília de Barcelona Aconseguí el rècord català de 75 kg en la modalitat de dos temps amb un aixecament de 65 kg 2000 i el rècord total amb 117,5 kg…

Treballà en un dels edificis més atractius del Renaixement alemany, el castell de Heidelberg acabà la part ja construïda i el completà aixecant l’ala Friedrichsbau, 1601-17, i també a Estrasburg

A Roma fou deixeble de LVanvitelli, amb el qual intervingué en la construcció del palau de Caserta, a Nàpols El 1760 es traslladà a la península Ibèrica, on treballà per a Carles III, bé modificant, restaurant o ampliant edificis ja construïts és el cas del Palacio Real de Madrid i del d’Aranjuez, bé aixecant-ne de nous Puerta de Alcalá 1764, edifici de l’Aduana 1769, Puerta de San Vicente 1775 i Casa de los Ministerios 1776, tots a Madrid A Valladolid construí l’església de Santa Ana 1783 Dirigí la construcció de la seu nova de Lleida projectada per PMCermeño

Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la història, al moment…

Comte d’Évreux i de Leicester Senyor de Montfort Lluità al costat de Felip II de França contra Ricard I d’Anglaterra 1194 Es distingí en la quarta croada, de la qual es retirà amb la seva gent quan els croats es dirigiren contra Constantinoble Havent tornat a França 1207, fou elegit cap de la  croada albigesa  1209 Gran soldat, però mancat d’escrúpols, fou un home cruel, fanàtic i astut Servint-se del pillatge, l’incendi i la destrucció sistemàtica de tot, s’ensenyorí ràpidament del país d’Oc i li imposà les seves lleis estrangeres, alhora que en destruïa la vida econòmica S'apoderà de…

Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat de prodigis,…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…