Resultats de la cerca

Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba

Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans  Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…

Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del Museu del…

Director del popular setmanari satíric bilingüe alacantí “El Cullerot” 1884-89 Anticlerical, sofrí denúncies i processos judicials Participà en diverses societats teatrals, escriví algunes comèdies en castellà i, en català, a més d’una narració inèdita, escriví el sainet Un defensor de Melilla 1893, que té per excusa l’actualitat de l’època

Fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix i assidu collaborador de diversos setmanaris alacantins, en què publicà poemes de caràcter festiu i costumista Fou pioner del teatre en català a Alacant Escriví les comèdies Un fill digne d’Alacant, o Entusiasme contra el moro 1860, sobre la guerra d’Àfrica, Casament i mig, o Dansa en la Vila-vella 1863, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí, i La vetlada d’un mortitxol , inacabada, que descriu el ritu, molt estès aleshores per les comarques valencianes, de la vetlla dels albats

Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà

Cursà estudis a l’Escuela Superior de San Fernando de Madrid, on es llicencià l’any 1953 Interessat per la ceràmica, n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca, Triana i Agost, prop de la seva localitat natal, on al principi dels anys seixanta establí el seu taller Aquests anys formà part també del Grup Parpalló, el grup d’artistes renovadors del País Valencià S'especialitzà en la realització de vidrieres, mosaics, pirogravats, baixos relleus i vitralls catedral de Tànger, seminari diocesà de Castelló, i també en ceràmica Són molt característics els seus plafons a base de formes…

Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya a l’Escuela…

Estudià a l’escola de Sant Carles i fou professor de dibuix en diversos centres S'especialitzà en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV Hi ha obres seves en nombrosos edificis públics del País Valencià Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la collecció de ceràmica

Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort