Resultats de la cerca

Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció localista en…

Lluità amb les tropes de Franco, i després de la guerra civil, esdevingué un actiu i ric industrial, sobretot de mobles, articles amb els quals fundà les cadenes de botigues Mobles Tarragona 1953 i Expomobi 1981 Es presentà per a procurador a corts pel terç familiar de Barcelona i, pel seu to demagògic i populista, assolí l’èxit amb votacions molt nodrides Fou regidor de Barcelona durant els mandats dels alcaldes Joaquiim Viola i Rafael Masó, i es distingí pel seu aire polèmic, de vegades esqueixat, en notes a la premsa o intervencions públiques Publicà  El libro negro de un…

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona 1691 i magistrat a l’audiència del Principat de Catalunya Topà amb el virrei Velasco i fou destituït dels seus càrrecs Des del 1705 collaborà en l’administració de Carles d’Àustria fou membre de la junta de València, regent d’Aragó, membre de la junta de guerra i del consell assessor de la reina Elisabet, etc, fins que, el 1713, sortí de Barcelona amb la cort de la reina Posteriorment continuà als rengles antifilipistes fora del país president del consell de Nàpols, membre del consell d’Espanya És autor de diverses obres historicojurídiques, entre…

Diplomada en direcció financera per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, el 1985 s’incorporà a la cooperativa AKO Electromecànica, on ocupà el càrrec de directora d’administració i finances fins al seu nomenament com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Integrada com a regidora al grup municipal de Convergència i Unió , encapçalat per Esteve Orriols, des del 2003, al juny del 2011 fou nomenada alcaldessa de la ciutat El 2015 fou elegida diputada al Parlament de Catalunya per la llista Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre A l’abril del 2016 fou nomenada presidenta de l’…

Doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia Exerceix de professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en la Guerra Civil Espanyola i la postguerra Fou delegat del Centre d’Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l’exili 1985-91 i el primer director del Museu d’Història de Catalunya 1996-2000 L’any 2006, la Generalitat el nomenà coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre Entre les seves obres destaquen La repressió a la guerra i a la…

Estudià a la Universitat de Granada, on es llicencià el 1941, i després obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi El jardín botánico de Valencia , que mai no es publicà Feu d’apotecari al seu poble nadiu 1941-48, i, després, a València Fou collaborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a la Secció Històrica de Ciències Naturals El 1963 resultà elegit per a ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de València, pronunciant el discurs de recepció “Historia de la Real Academia de Medicina de Valencia” 27 de maig de 1966, editat per la institució el mateix any…

Doctor en ciències econòmiques L’any 1934 entrà com a redactor en el diari republicà El Pueblo , de Tortosa, que passà a dirigir el 1937 Després de la Guerra Civil Espanyola fou condemnat a cadena perpètua, de la qual complí set anys 1939-47 Un cop alliberat passà a dirigir 1947 el periòdic clandestí Ara , de Barcelona, i el Centre d’Estudis Politècnic 1955-75 Membre d’ERC des dels anys quaranta fins a l’inici de la Transició, posteriorment ingressà al PSC, fou senador a les corts constituents del 1977 reelegit senador el 1979 i vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat Fou membre…

Es titulà el 1958 a Madrid Redactor de l’Agència EFE 1960-67, el 1962 s’incorporà al Diari de Barcelona , on fou cap d’informació municipal i columnista diari, a més de cap del dominical Gentes de pluma y lápiz 1969-75 Cofundador el 1976 del diari Avui , en fou subdirector fins el 1979, any que passà a dirigir l’ Hoja del Lunes  fins al seu tancament 1983 L’any següent s’incorporà a  El Periódico de Catalunya , en el qual, fins el 2010, fou redactor en cap i columnista També ha collaborat en programes de ràdio i, més esporàdicament, de televisió Periodista de…

Membre d’una família burgesa de Bilbao, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto Inicià l’activitat política com a president de les joventuts d’Acció Catòlica de Biscaia El 14 d’abril de 1931, amb un grup de correligionaris, proclamà la República Basca des de l’ajuntament de Getxo La iniciativa no tingué conseqüències, però contribuí a fer-lo destacar entre els dirigents del Partit Nacionalista Basc Fou diputat de les tres legislatures de la República, i com a alcalde de Getxo presidí la comissió d’alcaldes que fou designada per a estructurar l’Estatut d’Estella Des del…