Resultats de la cerca

Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani

És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior

Vingut del convent de Magúncia, residí a Barcelona al segle XV El 1459 es comprometé amb el Capítol de la seu barcelonina "a fer uns orguens nous dins d’un any" Probablement l’encàrrec es referia a fer, a més d’un orgue gran, també un altre de petit El gran fou enllestit el 1463, al preu de 1 323 lliures El tub major feia 24 pams, disposava d’un flautat de 14 pams 8' en façana, 1 400 tubs i dos o tres teclats Les dues referències contractuals a parte posteriori erit unum parvum cum uno ludo et unum a parte anteriori 'a la part posterior n’hi havia un de petit amb un sol joc, i un altre a la…

Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula  segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen

Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Autor d’un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i d’algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià composició amb H Searle, W Fortner i K Huber, però fou K Stockhausen, especialment, qui influí decisivament en les seves primeres obres Tot i això, Rihm s’allunyà de l’experimentalisme radical dels seus mestres per desenvolupar una estètica més comunicativa i emocional Algunes de les obres del seu extens catàleg són…

Format al Gummersbach alemany, la temporada 1983-84 jugà amb el Futbol Club Barcelona i guanyà la Recopa d’Europa, la Copa d’Espanya i la Lliga Catalana Fou el primer gran jugador mundial que arribà a l’handbol estatal Disputà 104 partits amb la selecció d’Alemanya i guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Després de viure en un orfenat des dels 8 anys, ingressà al seminari menor dels pallottins, a Ehrenbreitstein, amb el desig d’ésser sacerdot Estudià teologia i filosofia a Limburg, on rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1910 Dos anys més tard fou nomenat director del seminari menor dels pallotins a Schönstatt i començà amb els joves seminaristes un treball pedagògic que mantingué al llarg de tota la seva vida L’any 1914 fundà el moviment apostòlic de Schönstatt a la vall del mateix nom, prop de Koblenz El 1941 fou empresonat per la seva oposició al nazisme i l’any següent fou portat al camp de…

Autor de nombrosos curtmetratges, es revelà com un exponent destacat del nou cinema alemany amb Jagdszenen aus Niederbayern ‘Escenes de caça a la Baixa Baviera’, 1969 D’un nivell inferior foren Das Unheil ‘La calamitat’, 1972, Dorothea 1973 i Die Hamburger Krankheit ‘La malaltia d’Hamburg’, 1979 Posteriorment dirigí  Frevel ‘Sacrilegi’, 1983, Es ist nicht leicht, ein Gott zu sein ‘No és fàcil ésser un déu’, 1989, en coproducció amb Rússia, i el documental Deutschland, Deutschland 1991, sobre la unificació alemanya

El 1922 s’installà a Figueres i fitxà per la Unió Esportiva Figueres Defensa lateral, fou contractat pel FC Barcelona 1924-31, amb el qual disputà 218 partits i marcà 17 gols Guanyà una Lliga 1929, tres Copes 1925, 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1925-28, 1930, 1931 Jugà tres vegades amb la selecció catalana, una de les quals en la inauguració de l’estadi de Montjuïc, el 20 de maig de 1929, davant el Bolton Wanderers

Visqué als Estats Units d’Amèrica del 1959 al 1970, on rebé la inspiració dels moviments pacifistes i antimilitaristes Es graduà en ciències polítiques a Washington 1970 i Amsterdam 1971 Treballà a la Comissió Europea 1971-1983 i participà en múltiples actuacions pacifistes Fou una de les fundadores del partit ecologista alemany Die Grünen i membre del Parlament alemany per aquesta formació 1983-1990 En el seu llibre Fighting for Hope 1984 denuncià totes les formes de violència i en defensa del medi ambient Afectada per problemes de salut, la versió oficial de la seva mort conclogué que rebé…