Resultats de la cerca

Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und Konfiguration von…

Metge als barris obrers de Berlín i socialista, s’exilià a França el 1933, i el 1940 als EUA En acabar la guerra tornà a Alemanya Considerat un dels renovadors de la tècnica novellística alemanya, escriví drames, assaigs, novelles i contes Les primeres obres, de temes històrics i fenòmens collectius, són expressionistes Die drei Sprünge des Wang-Lun ‘Els tres salts de Wang-Lun’, 1915, Wallenstein 1920, Berge, Meere und Giganten ‘Muntanyes, mars i gegants’, 1924 i Berlin Alexanderplatz 1929, que tracta del fenomen de les metròpolis modernes, alienadores de l’individu A l’exili inicià una…

Bon manipulador de la tècnica cinematogràfica, és conegut pels seus films d’intriga El seu film Rebecca obtingué l’Oscar del 1940 el 1958 i el 1959 fou premiat al festival de Sant Sebastià per Vértigo i per North by Northwest Altres films seus són The Lady Vanishes 1938, Lifeboat 1943, Rear Window 1954, The Man who Knew Too Much 1956, Psycho 1960, The birds 1963, Marnie 1964, Topaz 1969, Frenzy 1972, Family Plot 1976, etc

Fill d’una família benestant, començà a escriure poemes imitant APope, Scott i Milton, encara que la seva gran admiració fou lord Byron A 19 anys publicà, juntament amb el seu germà Charles, Poems by Two Brothers 1827 Ingressà a la Universitat de Cambridge, on guanyà algun premi amb composicions poètiques, encara que no completà els estudis Allí fou membre d’una prestigiosa societat secreta, The Apostles, juntament amb el seu amic íntim AHallam, que morí prematurament, mort que li inspirà un dels seus poemes més famosos, In Memoriam 1850, una seqüència de poemes especulatius sobre la condició…

Estudià piano a Zagreb Croàcia, on la seva família es traslladà quan ell tenia sis anys, i més tard a Graz Àustria També rebé lliçons d’Edwin Fisher i d’Eduard Steuermann, tot i que bona part de la seva formació és autodidàctica Oferí el seu primer recital a Graz a disset anys 1948 L’obtenció d’un guardó a la competició Ferruccio Busoni de Bozen Tirol del Sud l’any següent l’encoratjà a iniciar una carrera de concertista A vint-i-un anys enregistrà el seu primer disc, el Concert per a piano núm 5 , de Sergej Prokof’ev El 1974 començà la seva tasca docent a Londres, on s’establí Considerat un…

Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’ escala de Binet-Simon , en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la psicologia aplicada…

En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877 i 1882, fou l’únic impressionista que el públic no…

Pel que fa a la seva formació, el 1916 entrà a l’École de Mines, i més tard estudià a la Polytechnique de Montpeller Com a historiador, realitzà i dirigí recerques sobre tres grans temes la història del pensament demogràfic i dels mètodes de limitació de la natalitat, la història econòmica de França en el període 1900-45 i la història demograficoeconòmica global del Tercer Món, en especial, a partir del 1945 i fins als anys seixanta Un dels seus primers treballs, Essai sur la conjoncture et la prévision économique 1935, fou de prospectiva Assessor de diversos governs francesos, fou, des del…

Després de les primeres actuacions en públic, l’any 1844 esdevingué alumne d’I Moscheles Fou conegut per tot Europa i també a l’Amèrica del Nord com a virtuós del piano en gires en les quals participava també la seva esposa, la pianista Marie Trautmann la futura professora d’Albert Schweitzer Jaëll fou un defensor de la música de la seva època i gran amic de F Liszt En els seus concerts interpretava també composicions pròpies de caràcter virtuosístic

Estudià al Conservatori de Milà i a l’Escola Superior de Música de Berlín Fou professor de música en conservatoris i escoles superiors de Berlín 1937, Milà 1938 i Filadèlfia 1939-42 i a la Universitat de Rutgers 1947 Posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Columbia amb PH Lang i D Mitchell i es doctorà el 1955 El 1961 fou nomenat director de publicacions de l’American Choral Foundation Realitzà la seva aportació més important en el camp de la història de la teoria musical, amb una especialització en els escrits sobre contrapunt de JJ Fux Cal destacar les traduccions a l’anglès i…