Resultats de la cerca

Féu recerques en geometria algèbrica, geometria enumerativa, integrals, etc Publicà Trattato di geometria algebrica 1926, Geometria piana e solida 1943 i altres obres

Es graduà a les universitats d’Amsterdam i Göttingen 1919-25 Doctorat el 1928, des del 1931 fou professor a la Universitat de Leipzig Després de la Segona Guerra Mundial, treballà per a l’empresa multinacional Shell i a la John Hopkins University EUA Posteriorment ensenyà a la Universitat d’Amsterdam 1948-51 i, des d’aquest any, a la de Zuric fins que es retirà Capdavanter de la geometria algèbrica, és autor de Moderne Algebra 1931, Einführung in die algebraische Geometrie ‘Introducció a la geometria algèbrica’, 1939, Matematische Statistik 1965 i també d’obres sobre…

Es destacà sobretot per la introducció dels nombres ideals i pel descobriment de la superfície algèbrica de quart ordre que porta el seu nom

Membre de la Royal Society i d’altres societats, fou professor a diverses universitats d’Europa i dels EUA Contribuí a l’estudi de l’anàlisi estructural algèbrica, dels nombres hipercomplexos i de les matrius

Féu aportacions a la notació algèbrica ideà el signe de la multiplicació i de les funcions trigonomètriques i als mètodes de resolució proposats per Viète Publicà Clavis mathematicae 1631 i Trigonometria 1657, entre d’altres obres

Format a la Universitat de Brusselles i a París, és especialista en geometria algèbrica i en teoria dels nombres El 1974 demostrà la conjectura de Weil, formulada trenta anys abans, i el 1978 li fou atorgada la medalla Fields

Desenvolupant les transformacions biracionals iniciades per Luigi Cremona, aconseguí un notable desenvolupament de la geometria algèbrica Porta el seu nom un teorema fonamental relatiu a la forma de l’equació d’una corba o superfície passant per la intersecció de dues corbes o superfícies conegudes

Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques

Fou professor a Mòdena Estudià principalment les equacions algèbriques i demostrà la no-solució algèbrica de les equacions de cinquè grau o superiors Publicà Teoria Generale dell’equazione 1799, Memoria sul tifo contagioso i d’altres obres posteriors N'ha estat publicada també l’obra Opere matematiche 1915-54, en 3 volums

Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1968-73