Resultats de la cerca

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832

Fill del també polític Giovanni Amendola D’antuvi milità en els rengles antifeixistes 1924 i més tard ingressà al partit comunista italià 1929 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació 1943-45 Fou elegit diputat 1946, membre de la direcció V Congrés, 1946 i de la secretaria del PCI A la mort de Palmiro Togliatti 1964, es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada

Fill d’un diplomàtic castellà a les Filipines, el 1872 es traslladà als EUA, on era la seva mare, i fou professor a la Universitat de Harvard del 1889 al 1912, que es traslladà a Europa Establí la seva residència en un convent de Roma i alternà els viatges a l’estranger amb habituals estades a Àvila Filosòficament, tractà sempre d’entroncar el món físic amb el món de les essències —reals però no espirituals— per mitjà de l’esperit humà —tampoc pròpiament espiritual—, el qual amb el seu esforç intellectual i els seus sofriments fa possible l’alliberació final que s’inclinava per…

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi pare 1917, Il…

Vida De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908 També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva…

En 1584-88 estigué al taller del manierista Simone Peterzano, a Milà, contra l’estètica del qual aviat reaccionà Es traslladà a Roma, on treballà inicialment amb Il Cavalier d’Arpino 1592-93 El 1606, acusat d’homicidi, fugí a Nàpols, i després a Malta 1607, on fou rebut dins l’orde de Sant Joan empresonat el 1608 per ofenses a un cavaller de l’orde, aconseguí de fugir a Sícilia i, d’allà, a Messina 1609 Tornà a Nàpols, on fou malferit per sicaris maltesos Amnistiat per Roma, embarcà cap a Port'Ercole, on fou detingut per error i on, ja alliberat, morí d’un accés de febre Els crítics del sis-…

Vida i obra Des de molt jove és documentat amb el càrrec palatí de cambrer reial fruí de la protecció d’Alfons el Magnànim El 1416, per ordre del rei, féu un viatge al regne de França el 1420 prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega, on coincidí amb altres personalitats literàries del moment, com Andreu Febrer i Ausiàs Marc, i en la qual fou adobat a novell cavaller i investit de la castellania de la Vall d’Uixó Participà en l’acció de Calvi i en el setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco…