Resultats de la cerca

Inicià la conquesta d’Armènia presa de Kars i Ānī, 1064, interrompuda per la rebellió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà Prengué les terres d’Alep fins prop de Damasc als fatimites 1070 El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh

Estudià a Istanbul, i hi fou professor de sociologia a la universitat Fou membre del comitè Unió i Progrés, i conspirà contra el règim absolutista d’Abdülhamit II Fou deportat pels britànics a Malta 1921 Establert de nou a Turquia, contribuí activament a la revolta de Mustafà Kemal És autor de diverses poesies i d’assaigs sobre sociologia

Resistí els avanços fatimites a Síria A la mort del seu germà, Malik Šah 1092, fou proclamat soldà de Pèrsia, però fou vençut pel seu nebot Barkiyārqūq

Membre del Centre d’Esquí d’Alp, participà al Premi de Pasqua d’Andorra en la cursa de 15 km Obtingué una tercera posició a la cursa de 18 km del Campionat de Catalunya 1956 i fou segon en la cursa de 15 km 1960, 1961 Integrà l’equip català en la cursa de relleus 3 × 10 km 1961

Ordenat el 1897, es doctorà en dret canònic a Tarragona el 1919 Fou beneficiat de l’antiga collegiata de Puigcerdà, tasca que compaginà amb la d’arxiver municipal S’interessà per la història de la Cerdanya en Historia de Santa María de Puigcerdá, hoy de Sagristía 1925, Las vírgenes de Cerdaña 1927 i Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes 1926 i 1928, on recopila notícies sobre les valls pirinenques a l’època medieval També publicà articles a Petraria ,revista de Ribes de Freser Morí víctima de la persecució del començament de la Guerra Civil…

Fou campió del món universitari, campió d’Espanya escolar, juvenil, universitari, de professors, absolut i de veterans, campió d’Espanya de salts de trampolí, i guanyà diverses proves del Campionat de Catalunya i de la VI Copa Pirineus Catalans, a més d’aconseguir nombrosos títols en categoria màster Ha estat entrenador i tècnic esportiu superior en esquí alpí de diversos clubs des del 1974 Fundà els clubs d’esquí de Castelldefels, Terrassa i el May Luengo Esquí Club És fill de Pepeta Planas, pionera dels esports d’hivern a Catalunya, i germà de Maria Teresa Luengo, també esquiadora…

Membre del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya, competí en proves d’esquí alpí durant el anys setanta i vuitanta Formà part de la selecció espanyola en competicions internacionals

Es proclamà campió d’Espanya en més de trenta ocasions en diferents disciplines i categories Assolí el títol estatal absolut en figures, eslàlom i salts 1984 Participà en set Campionats del Món i en més de quinze Campionats d’Europa La millor classificació mundial fou el cinquè lloc 1979 En l’àmbit continental, conquerí cinc medalles de bronze dues en figures 1975, 1976, dues en combinada 1975, 1976 i una en salts 1976 L’any 1980 fundà l’escola d’esquí nàutic Estadi Màgic a Sant Pere Pescador Durant més d’una dècada ha estat el responsable tècnic de la federació espanyola Membre de l’equip…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà el descens en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964 i les proves d’eslàlom gegant i especial en els de Grenoble 1968