Resultats de la cerca

Membre d’una família d’arquitectes i decoradors bavaresos, fou una figura destacada en el rococó de Baviera Com a estucador treballà a Füssen 1698 i Landsberg 1716, sovint amb el seu germà Johann Baptist, collaborador també en arquitectura Com a arquitecte construí, entre altres obres, bastides generalment en petits centres o a camp obert, el convent i l’església de Maria Mödigen, a Dillingen 1716-18, el convent dominicà de Schwäd Gmünd 1724-29, el santuari de Steinhausen 1727-34, de planta ellíptica, la Liebfrauenkirche de Günzburg 1736-41, oblonga, i la de Wies 1745-54, considerada la seva…

Republicà, participà activament en la revolució de setembre del 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia i 1871 diputat provincial Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts

Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987

Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València 1872-78 El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878 Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat Fou doctor en teologia i dret canònic Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental commemorativa…

Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors, que culminaren…

Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i comarcals…

Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general, qualificador del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei, dels papes i de la Inquisició romana Tractà el tema en dues obres en llatí i una en castellà, Breve relación de la expulsión de los moriscos del Reino de Valencia , totes tres publicades a València el 1610 També és autor d’una Crónica de los moros de España València 1618 i d’obres religioses Bibliografia Vincent, B i Benítez Sánchez-Blanco, R 2001 Vegeu bibliografia

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a “Las Provincias”, “El Correo” i “El Pueblo de Valencia”, escriví diverses peces teatrals en…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’interès per a la…