Resultats de la cerca

Debutà a la primera categoria amb el Korfbal Club Barcelona la temporada 2006-07 Passà al Korfbal Club Sant Cugat 2007-11, i la temporada 2011-12 tornà a l’equip barceloní Durant aquests anys ha alternat la primera i la segona categoria També és entrenador, i fou seleccionador català sub-16

Llicenciada en medicina per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la mateixa universitat 1984 amb una tesi sobre esquizofrènia Cursà estudis de postgrau a les universitats de Califòrnia i Cambridge Treballà en diverses institucions psiquiàtriques fins que el 1990 hom li proposà presentar un programa de televisió de divulgació sexual Des de llavors ha alternat la docència amb la presentació de programes televisius És collaboradora habitual en diversos diaris i ha escrit alguns llibres, tant de divulgació com científics

Autor de nombrosos contes i novelles, s’inicià en el cinema dins l’escola de Barcelona, amb Ditirambo 1967 i El extraño caso del DrFausto 1969 Ha alternat els films d’encàrrec amb obres molt personals, com La loba y la paloma 1973, Reina Zanahoria 1978, Epílogo 1984, Remando al viento 1987, Don Juan en los infiernos 1991, La reina anónima 1992, El detective y la muerte 1994, Mi nombre es sombra 1996, El portero 2002 Ha publicat el llibre de memòries El hombre que soñaba demasiado 2005

Mestre de vocació i periodista de professió, ha alternat el vers i la narrativa en la seva evolució Es donà a conèixer amb el llibre de versos Claus de retorn 1986, al qual seguí Llibre de família 1998, XVI premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marc 1996 i Ravals de l’alegria 2005, premi Ausiàs Marc Com a novellista, ha publicat la novella de caràcter juvenil La lluna de Taa 1997, L’enigma de sir Robert McLean 2000 i Nòmina de dubtes 2002, premi Ulisses de narrativa 2001

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre l’any 1997, ha alternat l’escriptura de textos teatrals i guions amb la direcció escènica Es donà a conèixer amb l’estrena del seu text Mala sang 1997 Ha escrit i estrenat Petita mort 1998, Després ve la nit 2001, La dona incompleta 2001, premi Butaca de teatre i Crítica Serra d’Or 2002, El paradís oblidat 2002 i Dia de partit 2008, entre altres peces Com a director, ha dirigit Criatures , de la companyia T de Teatre 1998, Cantonada Brossa 1999, i Refugiats , de Sergi Pompermayer 2001 També ha treballat de guionista…

Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Des del 1985 és professor d’aquesta universitat Ha impartit classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Ha alternat la seva intensa activitat pedagògica amb les gires de concerts, sovint al costat d’altres intèrprets de la talla de Yehudi Menuhin, Lynn Harrell, Yo-Yo Ma o Paul Tortelier El compositor William Schuman li dedicà…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les…

Procedent d’una família de músics, a quatre anys començà a estudiar violí i quan en tenia sis s’inicià en el piano El 1970 es diplomà com a professora de música al Liceu La Fontaine Posteriorment estudià propedèutica musical a Niça i del 1971 al 1975 fou contractada com a professora al Collège Jean Mermoz de Savigny-sur-Orge El 1975 inicià la seva dedicació exclusiva al cant, particularment a la música dels segles XV i XVI Formà part de l’Ensemble Vocal de France, de l’Studio der Frühen Musik 1976-77 i del Grup Guillaume Dufay Des del 1977 ha alternat les actuacions en solitari -…

Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb C M Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat De retorn a Suècia, el 1951 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm El 1952 cantà a París, i un any després ho feu a la Scala com a Don Ottavio Don Giovanni , dirigit per H von Karajan, que el contractà per a una sèrie d’enregistraments fonogràfics El 1957 actuà al Metropolitan de Nova York i al Festival de Salzburg, tot iniciant una carrera internacional que el dugué als millors teatres del món i a…

Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Filadèlfia i Califòrnia Debutà a Graz el 1975 i dos anys més tard ho feu a la Staatsoper de Viena El 1979 cantà La clemenza di Tito a la New York City Opera Posteriorment es presentà amb èxit a Viena, Munic, Frankfurt, Salzburg, Roma, París i la Scala de Milà Destacat intèrpret de papers mozartians, enregistrà diverses obres de joventut de WA Mozart sota la direcció de L Hager El 1984 participà en l’estrena d' Un re in ascolto , de L Berio, a Salzburg El 1988 rebé la distinció de Kammersänger de Viena, on és…