Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Lórinc Szabó
Literatura
Poeta hongarès.
Els volums Te meg a világ ‘Tu i el món’, 1932, Különbéke ‘Pau per separat’, 1936, Hare az ünnepért ‘La lluita per la festa’, 1938 i Régen és most ‘Abans i ara’, 1943 són amarats d’un to pessimista, desillusionat El recull Tücsökzene ‘Música dels grills’, 1947 és una autobiografia en vers Els sonets que aplegà sota el títol A huszonhatodik év ‘L’any vint-i-sisè’, 1957 són de tema amorós
Mikhail Mikhajlovič Zoščenko
Literatura
Escriptor rus.
Pertanyent al grup Germans de Serapió, és autor de nombrosos contes humorístics amarats d’una ironia fina i penetrant, com Rasskazy Nazara Il’iča gospodina Sinebr'ukhova ‘Contes de Nazar Ilitx, senyor Sinebriukhov’, 1922, Uvažajemy grazdane ‘Respectables senyors’, 1926, etc Darrera la burla, però, s’entreveu una amargor i una tristesa que reflecteixen la profunditat de les seves creacions Els contes Prikl’učenija obes’jany ‘Aventures d’una mona’, 1946 i Pered voskhodom solnca ‘Abans de l’alba’, 1943 foren condemnats oficialment
Nâzim Hikmet Ran
Literatura
Poeta turc.
Participà, de jove, en les lluites nacionalistes de Mustafà Kemal, i, atret per la revolució soviètica, anà a Moscou 1921, on prengué part en l’acció del grup futurista Havent retornat a Turquia, influí extraordinàriament els artistes joves i els militants d’esquerra La seva activitat li comportà successius empresonaments i deportacions durant 17 anys Després d’una llarga vaga de fam, aconseguí d’ésser amnistiat 1950, però, s’hagué d’exiliar Lluitador infatigable, sabé innovar la literatura del seu país i l’alliberà dels motlles orientals i occidentals als quals era sotmesa Pels seus…
Josep Maria Fonalleras i Codony

Josep Maria Fonalleras i Codony
© JMFC
Literatura
Narrador.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, cursà també estudis de dret, que no acabà La seva obra literària és bàsicament narrativa i sobresurt també com a articulista D’una gran precisió estilística i amarats d’un profund sentit de l’humor, ha publicat els reculls de narracions El doctor Livingstone, suposo 1985, El rei del mambo 1985, premi Just M Casero, 1983, Botxenski i companyia 1988, Avaria 1990, Golf 1991, l’antologia de contes Llarga vista Narrativa 1982-2002 2003 i Sis homes 2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2006, i les novelles La millor…
,
Rosa Fabregat i Armengol

Rosa Fabregat i Armengol
© Esther Remacha
Literatura catalana
Escriptora.
Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya Publicà diversos reculls poètics, amarats d’intimisme Estelles 1978, El cabdell de les bruixes 1979, Temps del cos i tretze llunes de maduixa 1980, Balda de la vida 1991, conjuntament amb tres poemaris inèdits Ancorada en la boira , Càbala , i Cant dels orígens en el volum Ancorada en la boira Obra poètica 1953-1993 1994 Posteriorment publicà Cartes descloses 1998, Rèquiem per a una poeta a Maria Mercè Marçal 1999, El ble i la llum 2003, Cauen instants 2004, Roses de sang 2005 i A la vora de l’aigua 2008 El 2012…
,
Andrea Gabrieli
Música
Compositor i organista italià, oncle de Giovanni Gabrieli.
Vida Probablement fou deixeble d’Adrian Willaert a la catedral de Sant Marc de Venècia, on feu de cantor Escola Veneciana La seva trajectòria anterior al 1557 és gairebé desconeguda En aquesta data intentà, sense èxit, obtenir un lloc com a organista a la seu veneciana Sembla que estigué un temps actiu com a organista a Sant Jeremies de Cannaregio Al principi de la dècada del 1560 viatjà a Alemanya com a acompanyant del duc Albert V de Baviera, i feu d’organista de cort en la coronació de Maximilià II a Frankfurt Allí entrà en contacte amb Roland de Lassus El 1566 finalment arribà a ocupar…
Jeroni Pujades
Cronologia
Història del dret
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, jurista i dietarista.
Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…
, ,