Resultats de la cerca

De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva…

Perit mercantil, durant la Segona República milità a la Confederación Española de Derechas Autónomas  CEDA, i al gener del 1936 ingressà a la  FET y de las JONS Participà activament en la revolta del juliol del 1936 a Lleida, i fou empresonat amb el fracàs del cop d’estat a Catalunya, cosa que li valgué la condició d’ ex-cautivo , camisa vieja i bones relacions entre els cercles franquistes i falangistes Fou successivament secretari local, inspector provincial, delegat provincial de transports i conseller nacional de l’Organización Juvenil Española de la FET y de las JONS i arribà a…

Nascut Jevgenij Aleksandrovič Gangnus, rebé el cognom de la mare després del divorci dels seus pares Començà a escriure de molt jove, i aviat fou acollit a les organitzacions literàries oficials l’Institut Literari Gorkij i la Unió d’Escriptors Soviètics Començà a publicar el 1949, influït per Vladimir Majakovskij , però sempre dins l’ortodòxia soviètica Després de la mort de Stalin 1953 adoptà un to més crític i s’apartà del realisme socialista Tot i que el 1956 fou expulsat de l’Institut Literari Gorkij, a diferència d’altres escriptors i artistes li fou permès publicar i, fins i tot,…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Vida El seu nom real era Jakob Liebmann Beer, però afegí al cognom patern el de la seva mare Meyer, que, com el seu pare, provenia d’una família rica i important en el si de la comunitat jueva de Prússia La seva casa a Berlín era un destacat centre d’activitat cultural Només amb onze anys, Meyerbeer fou presentat en públic com a pianista Els seus primers professors de composició foren CF Zelter i BA Weber Entre el 1810 i el 1811 estudià amb l’Abbé Vogler, a Darmstadt, on fou company i amic de Carl Maria von Weber El 1910, a Berlín, havia estrenat la seva primera obra per a l’escena, el ballet…

Vida El seu pare, Bernhard Mahler, era propietari d’una destilleria i diverses tavernes a Iglau Jihlava, una localitat moraviana de parla alemanya amb una important comunitat jueva, a la qual pertanyia la família Mahler De molt petit, Mahler mostrà un gran talent musical, la qual cosa feu que rebés lliçons d’alguns dels músics locals Iglau disposava d’un teatre d’òpera, i hi havia una guarnició de l’exèrcit amb la seva banda militar a més, amb només deu anys fou presentat en públic com a nen prodigi del piano Després de dos anys a Praga, on fou enviat per a millorar els seus resultats…

Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fos empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de Giraud El 1883…