Resultats de la cerca

Deixeble de Vilfredo Pareto i exprofessor d’economia política de la Universitat de Roma Ha analitzat la formació de preus en situacions de monopoli i duopoli, ampliant l’anàlisi de Walras de l’equilibri de mercat La seva obra principal és Principi di economia corporativa 1938

Estudià musicologia al Conservatori de Moscou, on fou alumne de V Šebalin Es graduà el 1956 amb una tesi sobre Janácek Treballà a la radiotelevisió txecoslovaca, dirigí el Centre d’Estudis de Música Contemporània i arribà a secretari general de la Unió de Compositors Txecs Tot i estar lligada a motivacions polítiques i socials, la seva obra no rebutja les tècniques dodecatòniques, però no cau mai en la freda abstracció, com demostra el cicle de cambra Protesty ‘Protestes’, 1963 Produïda a l’estudi de música electrònica de Plzen, Lidice 1972, sobre la matança que hi perpetraren els nazis, és…

Estudià interpretació a Palma i a Barcelona 1984-90, ciutats en les quals ha dut a terme la major part de la seva activitat teatral posterior Ha fundat diverses companyies teatrals Morel Teatre 1985, Pere Peyró 1996 i La Invenció 2000 També formà part del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo 1988-91 i coordinà el Taller de Dramatúrgia Textual de la Sala Beckett de Barcelona Debutà amb obra pròpia a la XII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb La parella és  1992 Escriví Yage Borsa del Centre Dramàtic 1993 i posteriorment estrenà  La trobada 1994, Quan els paisatges de Cartier-Bresson  …

Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora ossia l’amore…

Filla d’ Aureli Capmany  i neta de Sebastià Farnés Estudià a l’Institut-Escola i cursà estudis universitaris de filosofia Per dificultats econòmiques, es guanyà la vida com a talladora de vidre i es dedicà també a l’ensenyament Els anys quaranta participà en activitats culturals clandestines, i entrà en contacte amb el grup d’intellectuals de la revista Ariel  1946-51 Després d’un any com a directora d’un institut de secundària de Badalona 1951, en 1952-53 cursà estudis, becada per l’Institut Francès, a la Universitat de la Sorbona Inicià la seva trajectòria literària en la novella, gènere…

Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…

Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per…

Vida Juntament amb Johann Sebastian Bach, Händel és el gran mestre de l’època barroca El seu excepcional talent fou reconegut en vida, al llarg de la qual obtingué gran popularitat i prestigi De caràcter cosmopolita i esperit obert, assimilà les tradicions musicals alemanya, francesa i anglesa La seva inclinació per la música teatral fou també un dels trets més acusats de la seva versàtil personalitat musical, en què destaquen la inspiració melòdica, les audàcies harmòniques i un fi sentit de l’humor Halle i Hamburg 1685-1706 El pare de Händel, Georg, de professió cirurgià barber, havia…