Resultats de la cerca

Estudià a Salamanca Les seves ampliacions, glosses i traduccions de Fernán Pérez de Oliva, Luis Mexia i Lluís Vives foren publicades el 1546 Obras Anà a Mèxic, on fou cronista de la capital, canonge i rector de la Universitat És autor d’una important Crónica de la Nueva España 1914

Un dels creadors més originals del neoclassicisme, malgrat una ornamentació hellenística supèrflua, les seves obres mostren unes estructures simples i l’ús freqüent de la fosa en les cúpules Projectà diverses ampliacions, desaparegudes, del Bank of England 1792-1808, l’Art Gallery de Dulwich, l’església de Marylebone i la seva casa de Lincoln's Inn Fields, Londres 1813, convertida en museu John Soane

Estudià nàutica Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local Collaborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas Publicà també Blasco Ibáñez novelista 1963, obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular

Format a Liverpool, treballà amb James Gowan fins el 1963 i, des del 1971, amb Michael Wilford Realitzà habitatges, arquitectura industrial per a la firma Olivetti i museus ampliacions del Fogg Art Museum, 1979-84, i de la Tate Gallery, 1980-85, si bé la seva obra més representativa són els edificis universitaris Sobresurten l’escola d’enginyeria del Leicester College 1959-63, la facultat d’història de la Universitat de Cambridge 1964-69 i l’escola d’arquitectura de la Universitat de Rice, als EUA 1979-81 La seva obra parteix dels principis racionalistes, progressivament…

Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, continuà la seva formació autodidàctica Pionera en la multidisciplinarietat, en la seva obra primen la fotografia i les installacions malgrat que treballa tant amb escriptura efímera, dibuix, vídeo o ampliacions fotogràfiques o bé conjuntament amb fotografia, pintura i escultura El 1993 exposà per primer cop a Barcelona a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró La seva projecció internacional començà amb mi 1995 a la Galeria Giorgio Persano de Torí i continuà amb Maldito corazón 1999, al Museu d’Art Modern i Contemporani de Niça…

És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri, amb tres punyalades, mentre celebrava…

Fou redactor de La Veu de Catalunya 1917-36 i director de Cataluña Marítima 1919-21 i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona Les seves obres, resultat d’una llarga investigació, aportaren nombroses dades Historia de la economía española 1943-47, Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI, XVII y XVIII 1945-48, Historia política de Cataluña en el siglo XIX 1957 i  La economía de Cataluña en el siglo XIX 1961 També escriví una sèrie d’obres que es poden considerar històries institucionals de diversos organismes comercials i educatius, com ara  Espíritu y…

Graduat pel University College Dublin 1945, el 1948 continuà els estudis als Estats Units a l’Illinois Institute of Technology de Chicago amb Mies van der Rohe, que abandonà abans de completar el primer semestre El 1950 s’incorporà al despatx d’ Eero Saarinen , on conegué el seu collaborador habitual, John Dinkeloo, amb el qual completà els projectes interromputs amb la mort de l’arquitecte finlandès 1961 Posteriorment, amb el nom de Kevin Roche John Dinkeloo and Associates, continuaren el despatx de Saarinen El seu primer projecte sota aquest nom fou l’Oakland Museum of…

Es titulà el 1951 Poc influït per l’Escola d’Arquitectura, però sí pel seu treball a l’estudi de Francesc Folguera, inicià la seva tasca professional amb Oriol Bohigas , amb el qual fou, juntament amb altres arquitectes, membre fundador del Grup R Posteriorment 1962, amb el mateix Bohigas i amb David Mackay , fundà MBM Arquitectes , en què desenvolupà tota la seva carrera professional, amb projectes com ara l’Escola Thau, els habitatges de la Meridiana, les ampliacions d’El Corte Inglés, l’urbanisme de la Vila Olímpica, i el Museu del Disseny i el Palau Nou de la Rambla, a…

Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…