Resultats de la cerca

Fou l’arquitecte de l’estadi de la Nova Creu Alta a Sabadell 1967, ampliat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Collaborà al Diccionario geográfico universal editat per A Bergnes de las Casas És autor de Recuerdo histórico de la carretera de Barcelona a Vic 1846, ampliat el 1849 Pertangué al Cercle Literari de Vic

Entre la seva obra sobresurt el Dictionnaire des peintres, dessinateurs, sculpteurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays 1911-21, útil pel seu intent d’exhaustivitat i que ha estat molt ampliat posteriorment

Publicà un diccionari llatí-italià 1502, que posteriorment fou ampliat amb la correspondència amb altres idiomes 11 llengües a l’edició de Basilea del 1590 Tingué una gran difusió, i el nom de calepino restà com a genèric de diccionari

Titulat a Barcelona el 1915 Signà els plans de la Clínica Barraquer 1934-39, un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment Durant la postguerra construí grans blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande , i diverses torres a Sarrià

A dinou anys installà un taller, que el 1860 fou traslladat i ampliat Perfeccionà i importà tècniques i sistemes que posaren al dia l’enquadernació als Països Catalans És pare de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l’editor Eduard Domènech i Montaner

Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelona…

És l’autor de The Palace of Pleasure ‘El palau del plaer’, 1566 ampliat el 1567 i el 1575, un recull d’històries basat en Heròdot, Tit Livi i els clàssics italians, que esdevingué una font d’inspiració important per a molts dramaturgs elisabetians i posteriors JWebster, RWilmot, JShirley i Shakespeare, entre d’altres

Influït per Walt Whitman, Lev Tolstoj i pel socialisme de William Morris, escriví un llarg poema en prosa, Towards Democracy ‘Cap a la democràcia’, 1883, ampliat el 1905 Entre els seus llibres en prosa cal remarcar Civilization its Cause and Cure ‘Raó i remei de la civilització’, 1889 i Love's Coming of Age ‘Majoria d’edat de l’amor’, 1896

El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet