Resultats de la cerca

Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948…

Professor a Berlín, introduí l’ús de l’anestèsia en medicina i hi emprà la cocaïna injectada subcutàniament Publicà Schmerzlose Operationen 1894

Fou un dels primers a introduir l’anestèsia local mitjançant la cocaïna Hom ha donat el seu nom malaltia de Reclus a una afecció quistosa de la glàndula mamària

Professor i expert practicant de totes les especialitats quirúrgiques, àdhuc les ginecològiques, hom li deu la publicació de nombrosos tractats, tals com Manuel d’anatomie chirurgicale topographique 1862 Enemic de les innovacions, combaté la introducció de l’anestèsia

Professor a Dorpat i a Peterburg, fou un expert cirurgià de guerra i l’introductor al seu país de l’anestèsia amb èter Escriví un Diari amb les seves experiències mèdiques durant la guerra de Crimea 1854 i la guerra russoturca del 1877

Entre els seus treballs destaquen la descripció de dues tècniques clàssiques de gastrectomia amb anastomosi gastroduodenal operació de BillrothI o gastrojejunal operació de Billroth II, l’estudi del fals meningocele malaltia de Billroth, una tècnica personal de sutura, i la introducció d’una anestèsia mixta d’alcohol, cloroform i èter Autor d’un text clàssic, Die allgemeine chirurgische Pathologie und Therapie 1863, és recordat també pels seus treballs com a històleg

Catedràtic d’anatomia del Collegi de Cirurgia 1835 i de la facultat de medicina 1843 de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona tingué un paper destacat en els congressos mèdics de Torí i Florència 1841 i de Nàpols 1846 Collaborà amb Antoni Mendoza en la introducció de l’anestèsia amb èter a Barcelona 1847, i traduí al castellà el diccionari de medicina de Nyster 1848

Estudià a Barcelona, i es doctorà el 1892 Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona Fou collaborador de La Renaixença i d’un gran nombre de revistes mèdiques, i publicà obres com Ránula sublingual, hidrotomía y extirpación 1894, tesi doctoral, Notes sobre l’anestèsia 1898, Lactancia mercenaria en Barcelona 1898, Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet 1901, etc Era germà de Lluís Segalà i Estalella

Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant 1952 la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pellícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique 1980, en la qual participà

Estudià a les universitats de Yale i de Harvard, i fou professor de cirurgia a Harvard 1912-32 i de neurologia 1933-37 i d’història de la medicina 1937-39 a Yale Autor de nombroses monografies sobre cirurgia del cervell, aportà valuoses contribucions a l’estudi de la pressió sanguínia en cirurgia i a la classificació i el tractament dels tumors cerebrals Descriví i establí l’etiologia de la síndrome de Cushing i desenvolupà el mètode operatori basat en la utilització de l’anestèsia local