Resultats de la cerca

Un dels principals collaboradors de la revista Nyugat , de jove fou influït per Baudelaire i els simbolistes francesos, dels quals adoptà temes i actituds Escriví una poesia caracteritzada pel domini segur de la forma, pel to elegíac i per un profund humanisme Publicà els reculls Hajnali szerenád ‘Serenata a l’alba’, 1913, Lomha gályán ‘Sobre la calmosa galera’, 1917, Az öröm illan ‘Fuig la joia’, 1922, Lélektől léleig ‘De l’ànima de l’ànima’, 1928 i Összes versei ‘Totes les poesies’, 1923 Excellí també com a crític literari i com a traductor entre altres, de Baudelaire, Verlaine, Rimbaud,…

Visqué sobretot a Roma, on fundà un cercle de filosofia Els únics escrits conservats són notes o assaigs en grec adreçats als deixebles, de caràcter asistemàtic i exhortatiu Porfiri n'aplegà 54, que dividí en sis grups de nou Ennèades Hom el considera fundador del neoplatonisme, malgrat que les seves intuïcions fonamentals es troben ja en els platònics i neopitagòrics anteriors L Apuleu, Moderat de Gades, Numeni d’Apamea i que el seu ensenyament fou alterat pels seus seguidors amb aportacions teosòfiques i esotèriques El seu pensament s’articula entorn del concepte de la dualitat de l’ànima…

Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol de De Ormestu…

Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la tragèdia O…

Estudià piano, orgue i clavicèmbal al Reial Conservatori d’Anvers amb Flor Peeters, Eugène Tracy i Kenneth Gilbert, i fou distingit amb un primer premi en tots tres instruments El 1973 rebé el primer premi al Concurs Internacional de Clavicèmbal de París L’any 1964 fundà Collegium Musicum, una formació dedicada a la interpretació de la música renaixentista i barroca, i el 1987, Anima Eterna, un grup amb el qual ha fet incursions en la música clàssica i romàntica com a director i com a solista, en nombroses ocasions al piano Ha collaborat sovint amb el violoncellista Anner Bylsma…

Se'n conserven tres cartes, escrites cap al 1300, una de les quals, adreçada a Menaḥem ben Šelomó Meiri, tracta de la immortalitat de l’ànima

El 1668 publicà Joiell preciós i adorno de l’ànima devota , que fou repetidament reeditat almenys vuit vegades fins el 1735 i traduït al castellà 1682

Amb esperit ecumènic i reformador, impulsà la renovació de l’Església anglicana, presidí les conferències de Lambeth 1948 i 1958 i animà la creació del Consell Ecumènic de les Esglésies

Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics

Creà l’Arxiu Cinematogràfic-Internacional, molt valuós en revistes, llibres, anuaris i catàlegs Collaborà en moltes revistes i publicacions de cinema, i fou l’ànima de la darrera època de Film Guía