Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Josef Svatopluk Machar
Literatura
Periodisme
Poeta, periodista i assagista txec.
Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg
Aléxandros Ypsilantis
Història
Patriota grec.
Fill de Constantinos Ypsilantis Formà part de la guàrdia imperial russa, i prengué part en la guerra contra Napoleó 1814 Comandà després 1820 el grup Heteria societat política sorgida amb vista a l’alliberament nacional grec, i amb un petit exèrcit ocupà Iaşi i Bucarest, amb la intenció de fer aixecar els cristians romanesos Davant la resposta negativa i l’animadversió antihellènica, empresonà i féu occir el líder romanès Tudor Vladimirescu 1821 Derrotat pels turcs a Dragaşani, travessà la frontera hongaresa i fou empresonat per Metternich a Munkács i a Bohèmia 1821-27
Joan Font
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604 Intervingué, com a…
Muḥammad Reza de l’Iran
Història
Xa de l’Iran.
Fill i successor de Reza I de l’Iran, de la dinastia Pahlawī , estudià a Teheran i a Suïssa Entronitzat el 1943, menà una política declarada d’occidentalització que li comportà l’animadversió del clergat xiïta del país el qual, emparant-se en l’autoritarisme i la corrupció del seu règim, organitzà l’oposició i la revolta popular que finalment l’enderrocà per a instaurar una teocràcia islàmica a l’Iran 1979 Estigué casat amb la princesa Fawzieh d’Egipte de la qual es divorcià el 1948, amb Soraya Bakhtiari 1951 divorci el 1958 i amb Farah Diba 1959, de qui tingué Reza, nascut el 1960 i nomenat…
José Manuel Balmaceda
Història
Estadista liberal xilè.
El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública i dugué a…
Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens
Història
Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols.
Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens , i de la comtessa de Palamós, Elisabet de Requesens Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa coneguda per Beatriz de Figueroa , neta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines A ell dedicà l’editor Claudi…
Fernando Enríquez de Ribera y Girón
Història
Noble castellà, segon duc d’Alcalá de los Gazules i tercer marquès de Tarifa.
Lloctinent de Catalunya 1618-22, es creà en pocs mesos l’animadversió de tot el Principat de la noblesa, en obligar-la a enrolar-se a l’exèrcit reial de la petita noblesa rural, embolicada en el bandolerisme, en la represa de les mesures d’excepció, com l’enderrocament dels seus castells i cases de la ciutat de Barcelona, amb la reaparició del projecte de cobrament, per part del rei, d’una cinquena part dels drets cobrats al Principat a partir del 1599 de la generalitat, per la insistència a voler incorporar a la flota reial la flota d’aquest organisme La mort de Felip III 1621 i la pròrroga…
Berenguer d’Oms i de Santapau
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar…
Jordi Martí i Rosselló
Literatura
Escriptor, conegut com Es Mascle Ros.
Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…
,
Eurípides
Música
Autor grec de tragèdies clàssiques.
Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències musicals són…