Resultats de la cerca

Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada  phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’…

Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips

Es llicencià en biologia i es doctorà en ciències naturals 1974 a Friburg de Brisgòvia Treballà al laboratori de biologia molecular de Cambridge, amb Milstein, i d’ençà del 1976 treballà a l’Institut d’Immunologia de Basilea El 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb NK Jerne i C Milstein, pels seus estudis sobre el control genètic de la síntesi dels anticossos, els quals han obert les portes a la consecució d’anticossos clonals contra qualsevol antigen

Fou professor d’immunologia a la Universitat de Londres 1960-67 i de bioquímica a la d’Oxford des del 1967 Estudià l’estructura molecular dels anticossos, els quals classificà completament El 1972 rebé, juntament amb GMEdelman, el premi Nobel de medicina

Creà el mètode de l’electroforesi, que permet de determinar l’espectre proteic d’un líquid, gràcies a la diferent velocitat de les molècules proteiques sotmeses a un camp elèctric Amb l’ajut d’aquest mètode descobrí que els anticossos són continguts principalment a la fracció gamma de les globulines del sèrum Rebé el premi Nobel de química l’any 1948

Graduat a la Universitat de Nova York 1939, féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan 1942 i de Pittsburgh Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk , generalitzada a partir del 1955 El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom

Estudià als Països Baixos i Dinamarca i treballà en la recerca immunològica als EUA Dirigí la secció d’immunologia de l’OMS, a Ginebra, i fou professor a Ginebra, Pittsburgh, Frankfurt, l’Institut Pasteur de París i a l’Institut d’Immunologia de Basilea, d’on fou també director Exposà la teoria de la selecció natural de la formació d’anticossos 1955, que permeté l’establiment de la teoria de la selecció clonal, i la de la xarxa o de l’encreuament del sistema immunitari L’any 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb George JKohler i César Milstein

Treballà al departament de química de la Universitat de Kyoto i l’any 1963 es traslladà als EUA on es doctorà al departament de biologia de la Universitat de Califòrnia San Diego Ha format part de l’equip de recerca de l’Institut d’Immunologia de Basilea i, d’ençà del 1981, és al departament de biologia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts Rebé el premi Nobel de medicina del 1987 per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic humà, del qual ha establert els mecanismes genètics que determinen la resposta immune i n'ha assenyalat l’especificitat en la formació d’…

Graduat a Cambridge el 1973, posteriorment es doctorà també a Cambridge, al Laboratory of Molecular Biology, i el 1989 fou cofundador de la Cambridge Antibody Technology, una empresa dedicada a la producció de fàrmacs a partir de tècniques biomèdiques basades en el sistema immunitari humà, que, entre d’altres, desenvolupà l’adalimumab, un dels primers medicaments d’aquest gènere Posteriorment, en la mateixa línia, fundà Domantis 2000 i Bicycle Therapeutics 2009 Per la seva recerca i el desenvolupament d’ anticossos monoclonals  amb finalitats terapèutiques, ha rebut nombroses…

Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1954, posteriorment treballà al Massachusetts General Hospital de Boston, i del 1955 al 1957, als serveis mèdics de l'exèrcit nord-americà a París A partir d'aquest darrer any, desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica des de la Rockefeller University, on es doctorà el 1960 Centrat en la  immunologia , estudià les molècules dels anticossos mitjançant espectroscòpia de fluorescència de macromolècules Entre d'altres, desxifrà amb aquest mètode l'estructura de la immunoglobulina Aquests descobriments comportaren importants avenços…