Resultats de la cerca

És considerat el poeta oficial de la seva ciutat Polemitzà amb Carducci 1881, que l’acusava d’haver-lo ofès en un poema, Lucifero La seva obra és recollida a Poemi, liriche e traduzioni , publicada el 1912 El poeta hi canta el progrés i els ideals del socialisme en estil declamatori i antiquat Són millors les líriques, Ricordanze , d’estil parnassià

Estudià al Conservatori de Toronto, on tingué com a mestres Ettore Mazzoleni, Charles Peaker i Healey Willanon Des del 1940 fou professor de teoria i història d’aquest mateix centre Els anys quaranta escriví i dirigí música per al cinema i per a més de dues-centes radionovelles El 1948 començà a treballar a la Facultat de Música de la Universitat de Toronto La seva producció mostra un ampli ventall d’estils, amb influències que van des d’E Elgar i G Holst fins al dodecatonisme, i posseeix una orquestració brillant, ritmes sincopats i harmonies agosarades Qualificat d’antiquat per…

No se sap res del seu aprenentatge musical, però rebé la influència del pianista T Jackson A partir del 1902 treballà de pianista als bordells de Nova Orleans, i poc després inicià una etapa itinerant pels Estats Units, treballant de pianista de bar o integrat a grups de minstrel El 1917 s’installà a Los Angeles Cal pensar que durant aquests anys d’itinerància fusionà diversos estils, entre els quals el ragtime , el blues , els espirituals, les work songs , peces del repertori de minstrel i música d’origen hispànic, per a arribar a una amalgama molt propera a la música que llavors es…

Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…

A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…